Aio mo - Saludem
Popular de Costa d'Ivori. Ashantí. Adaptació de Lluís Pinyot i Rah-mon Roma.

Efi camping mo ba, aio mo. (bis)
Loveteaux mo ba, aio mo.
Eclaireurs mo ba, aio mo.
Routiers mo ba, aio mo...
Aio mo pipi lé, ié an ié.
Aio mo pipi lé, ié an ié an ié
an ié an, aio mo (sué),
aio mo pipi lé. (bis)

Ja tornem de fora, saludem. (bis)
Els xics ja tornen, saludem.
Els grans ja tornen, saludem.
Tothom ja torna, saludem...
Tothom ja va tornant, ié, an ié.
Tothom ja va tornant, ié an ié
an ié an ié an, saludem (sí),
tothom ja va tornant. (bis)

Remi quilotxe - Perquè corres?
Popular de Benin. Fon-Dahomé. Adaptació de Lluís Pinyot i Rah-mon Roma.

Remi quilotxe funqui e to bi saro, quia, quia. (bis)
Saro, ié! Saro, ié! Saro, ié!
E to bi saro, quia, quia. (bis)

1. Noi, perquè corres tant? Potser t'empaiten? Quia, quia. (bis)
     Corres, molt! Corres, molt! Corres, molt!
     Potser t'empaiten? Quia, quia. (bis)
2. Noi, perquè corres tant? Potser estès malalt? Quia, quia...
3. Noi, perquè corres tant? Potser t'esperen? Quia, quia...

Mi wa nio - El meu fill
Popular de Costa d'Ivori. Baulé. Adaptació de Lluís Pinyot i Rah-mon Roma.

Mi wa nio, mi wa nio wauo.
Man io lele mi wa nio wauo.

El meu fill, el meu fill és mort.
Ja està tot fet. El meu fill és mort.

Effi Kumassí - Venim de Kumassí
Popular de Costa d'Ivori. Baulé. Adaptació de Lluís Pinyot i Rah-mon Roma.

Effi Kumassí, walea bo, walea bo,
Effi Kumassí, walea bo, walea bo ale.

Venim de Kumassí, walea bo, walea bo,
venim de Kumassí, walea bo, walea bo ale.

Ba Sara hé - Sara, t'he ofès
Popular de Costa d'Ivori. Baulé. Adaptació de Rah-mon Roma i Lluís Pinyot.

Ba Sara hé, can co aia hé iatxió.
Ba Sara hé, can co aia hé iatxió.

Sara, t'he ofès, i te'n demano perdó.
Sara, t'he ofès, i te'n demano perdó.

Bi boss
Popular de Costa d'Ivori. Baulé. Adaptació de Rah-mon Roma i Lluís Pinyot.

Mi nya wan canga ma mio, bi boss. (bis)
Anyama(n) hé, minya wan hé,
anyama(n) hé minya wan, bi boss. (bis)

Amb qui puc comptar per tot, bi boss. (bis)
Qui puc tenir? El meu germà!
I tu, potser, hi compto? Bi boss. (bis)

Ketekugpa - Que aprofiti
Popular de Benin. Fon-Dahomé. Adaptació de Rah-mon Roma i Lluís Pinyot.

Ketekugpa 'djan(i) te le lé,
Ho we miuí 'djan(i) te le lé.

Que aprofiti, a tothom: bon profit.
1. Que si tens gana seràs ben servit.
2. Que si bé menges el plat queda buit.
3. I si t'agrada t'hi llepes els dits.
4. Si no t'agrada te'n pots anar al llit.

Iaio
Popular de Costa d'Ivori. Abbey. Adaptació de Rah-mon Roma.

Iaio, Dogro é.
Iaio, Dogro é.
Iaio, iine maii,
iaio, madiwo,
iaio, cpate cpate,
iaio, ediguen eurue,
iaio, eurue miqui,
iaio, iaio.

(Nota: aquesta traducció no la cantem a l'espectacle, però així sabrem què vol dir)

Iaio, ja tornem,
iaio, ja tornem,
iaio, hem marxat tots,
iaio, no he menjat,
iaio, un filet tinc,
iaio, entre les dents,
iaio, separa't, aigua,
iaio, que vull passar,
iaio, iaio.

Fié djuman sonni ho. Hi ha molt treball a fer
Popular de Costa d'Ivori. Baulé. Adaptació de Lluís Pinyot i Rah-mon Roma.

Fié djuman sonni ho.
Fié djuman sonni ho.
Djuman di fuè mu ba soman ho
ié sre nyamien pli mon suman bè
gbangban, suman bè,
ié sre nyamien pli mon suman bè,
gbangban.

Hi ha molt treball a fer.
Hi ha molt treball a fer.
La collita és molt abundant,
sí, noi, però som pocs, sí, som molt pocs,
molt pocs. Vine tu,
que calen més mans per treballar,
vine.

Ira Congó
Popular de Costa d'Ivori. Tradicional Ebrié/Rah-mon Roma

Ira Congó. Ira Congó, baié,
Ira Congó, baié,
Congó, baié, Congó, baié.

Adjuma edi wo. Treballem molt
Popular de Costa d'Ivori. Baulé. Adaptació de Lluís Pinyot i Rah-mon Roma.

Adjuma edi wo, commandant, adjuma edi wo.
Zinamo ia, ia, ia, zinamo ia.

Treballem molt, treballem sense parar.
Zinamo ia, ia, ia, zinamo ia.
Treballem molt, fem el treball d'aquest blanc.
Zinamo ia, ia, ia, zinamo ia.
Treballem molt, comandant, el teu treball.
Zinamo ia, ia, ia, zinamo ia.
Treballem molt, Europa, et fem el treball.
Zinamo ia, ia, ia, zinamo ia.

Aba guima-Cap del poble
Popular de Costa d'Ivori. Beté. Adaptació de Lluís Pinyot i Rah-mon Roma.

(Gololori) cale gben,
Aba guima, (gololori).

(Cap del poble) ara arribem,
obre, obre, (cap del poble).

Tuho tuho
Tradicional de les ètnies de Costa d'Ivori/Rah-mon Roma i Lluís Pinyot.

Tuho, tuho, nan behi tuho, tu gabo.
Nan beï sa nan behi tuho, tu gabo, lé.
Tuho, tuho, nan behi tuho, tu gabo.
Nan beï sa nan behi tuho, tu gabo.

Ole duli
Popular/Rah-mon Roma

Ole duli, duli, duli,
ole duli, duli duli.
Ole duli, duli, duli,
ole duli, duli du.
Ole duli, duli, duli,
ole duli, duli duli.
Ole duli, duli, duli,
ole duli, duli du.

Ani kuni
Popularitzada/Rah-mon Roma.

Ani kuni auaní
ani kuni auaní
Uà, uà, uà, mika uà, uà, uà.
Uà, uà, uà, mika uà, uà, uà.
Ela uaní, bisidí.
Ela uaní, bisidí.

Ani kuni, ani kuni...

Un indi petit
Lletra i música de Jacky Galou.
Apresa de Roser Mas. Adaptació de Rah-mon Roma

Un indi petit (2)
Nagawikà (2)
anava cantant tot caminant,
Nagawikà, Nagawikà.

2. Quan jo seré gran
     Tindré el meu arc i el meu buirac.
3. Sobre el meu cavall
     seré més ràpid que el gran vent.
4. Amb la fletxa i l'arc
     faré la caça del bisó.
5. Al voltant del foc
     jo dansaré tota la nit.

     Un indi petit..

Entrecontes
Instrumental. Jaume Barri.

Cançó de la Mar Salada
Jaume Barri.

Jo era una Mar amb nom
Jo era una Mar amb cor,
Mare d'amors salats.
...i ara l'aigua se'm nega i se'n va
qui em voldrà curar?

L'aigua se'm va enfosquint,
Les algues van morint.
Peixos, no us en aneu.
...i ara l'aigua se'm nega i se'n va
Qui em voldrà curar?

Alça la vela al mar,
Deixa la platja enllà,
Vine, bon mariner,
Vine amb la xarxa i l'ham,
Si em volíes curar.

Les mans prendran força amb el vent,
L'ona arribarà,
Els cabells creixeran al fons, amb els pops,
i els llavis et somriuran.
Els meus ulls brillaran quan vingui la nit,
mirall dels estels del cel.

La Mar de nit
Instrumental. Jaume Barri

La Mar en Calma
Instrumental. Jaume Barri

Rumba de la Mar Salada
Jaume Barri. 3a estrofa de Rah-mon Roma.

Jo et tornaré el vestit,
jo et curaré els sentits
amb un petó salat.
Blava per fora, clara per dins,
mare dels meus camins.

Les mans prendran força amb el vent,
l'ona arribarà,
els cabells creixeran al fons, amb els pops,
i els llavis et somriuran.
Els meus ulls brillaran quan vingui la nit,
mirall dels estels del cel.

Jo escoltaré el teu fons
de contes i cançons,
jo et guardaré els tresors.
Blava per fora, clara per dins,
mare dels meus camins.

Quin gust serà olorar
la salabror del mar.
T'he escoltat i ja et veig.
Blava per fora, clara per dins,
mare dels meus camins.

La creació
Adaptació de Rah-mon Roma d'un conte popular nubi (Egipte)

     Al principi de tots els temps, no hi havia més que llum i, segons diu una llegenda egípcia, Déu modelà un home amb argila i després el cogué en un forn. Com que volia que quedés ben cuit, l'hi va deixar molta estona, al forn. Tanta, que en va sortir negre. Aleshores, Déu li indicà que pugés Nil amunt, fins a Etiòpia, la terra dels rostres cremats. D'allí estant es va anar estenent per tota la terra.
     Després modelà un altre home d'argila i el col·locà al forn. Com que temia que també es cremés, el va treure abans de temps i l'home quedà blanc. Déu el va enviar riu avall, cap als països del nord. D'allí estant encara avui s'estén per tota la terra.
     Finalment, al tercer intent, va treure un home que tenia un agradable color rogenc de terra cuita, i va deixar que s'establís allí, al Nil, on havia creat l'home. Però també es va anar estenent per tota la terra. No va passar molt temps fins que aquells homes i dones van fer néixer la música i, poc després, també van crear els instruments.

Canten señores, canten
Carnavalito popular argentí. Adaptació de Rah-mon Roma.

Canten señores cantores,
lo que venian cantando. (bis)
Yo, como recién llegado,
alzo mi voz con recelo. (bis)
Naranjales, duraznales,
que bonitos carnavales. (bis)

Cantin, cantem aquesta cançó,
vinguin d'on vinguin, sense por.
Com que jo acabo d'arribar
amb molt recel n'alço la veu. (bis)
Bell taronger, bell presseguer,
carnaval, la festa al carrer. (bis)

Sons de nit
Instrumental. Rah-mon Roma

Sem a tua companhia
Popular del Brasil/Adaptació de Rah-mon Roma.

Com pode vivir o peixe
Sem dentro d'agua fria?
Assim posso eu vivir
Sem a tua companhia.
     Sem a tua, sem a tua,
     Sem a tua companhia.

Os pastores desta aldeia
De mim fazem zombaria
Por me ver andar chorando
Sem a tua companhia
     Sem a tua, sem a tua,
     Sem a tua companhia.

Com pot viure un peix tot sol
sense gens d'aigua fresca?
jo tampoc no puc estar
sense ta companyia.
     Sense tu, sense tu,
     sense ta companyia.

Els pastors d'aquesta vila
no paren de fer safareig
quan veuen que a mi em falta
la teva companyia.
     Sense tu, sense tu,
     sense ta companyia.

Didgeridu, dung
Rah-mon Roma

Gunningur Elder
didgeridu, dung, didgeridu.

All stars in heaven
didgeridu, dung, didgeridu.

Gunningur Elder
didgeridu, dung, didgeridu.

Un cel d'estrelles
didgeridu, dung, didgeridu.

Guili guio
Popular d'Indonèssia/Adaptació de Rah-mon Roma.

Guili guio, guita guili guio. (bis)
Watju watju kosu gomaki kitaka (bis)
Kosu ianari, gomaki kami.
Guili guio...

Kosu iabila, gomaki kità.
Kosu ianarri, tomaki kamí.

La collita ha estat abundosa. (bis)
Gràcies a la terra, a l'aigua i al treball. (bis)
El sol que escalfa, també ens hi ha ajudat.
La collita...

De matinada comença el treball.
Amb llum de lluna ara ho celebrem.

Na na ié
Popular del Senegal/Rah-mon Roma.

Na na ieh. Zimbe.(bis)
Na na ieh, somare na na Zimbe.

Na na ieh. Zimbe. (bis)
Na na ieh, somare na na Zimbe.

Soma dom Jangal. Jangal.(bis)
Soma dom Jangal so bugue am diplo.

Na na ieh. Zimbe...

Mon fis Appram. Appram.(bis)
Mon fis Appram so bugue am diplo.

Na na ieh. Zimbe...

Sa ximbomba
Música popular de Mallorca. Glosses populars i de Rah-mon Roma.

Sabeu com s'ho passen bomba
a l'Illa de Mallorca
Cantant amb la boca torta
i tocant-ne la ximbomba.

Jo tenc una ximbombeta
que és molt bona de sonar,
perquè sempre fa aixecar
ses riaies de les nenes.

Si no havieu vist ximbomba
ara ja no ho podreu dir.
Ja veieu que es toca així
i sonar, sona com sona.

Ximbombeta, com m'agrades!
Jo sempre et faré sonar,
perque em faràs ben cantar,
per escoles i per places.

És molt fàcil de fer glosses
un xic només cal pensar
per poder ben acabar
amb una rima rodona.

Des d'aquí veig nens i nenes
amb grossos ulls com taronges.
Heu escoltat aquests contes,
amb orelles ben obertes.

Jo que canto i conto contes
he disfrutat de valent
amb vosaltres, que sou gent
que heu xalat amb sa ximbomba.

¡Ozú! ¡Qué bién!
Popularitzada. Les altres lletres són de Rah-mon Roma.

Ozú, que bién. Ozú, que bién,
Ozú, que bién, que bién, que bién, que bién, que bién.

Ostres, que bé...
Renoi! Que bé!...
Carai! Que guai!...
Ospa! Anem bé!...
Ets pa sucat!...
Recoi! De por!...
OK! Fetén!...
Caram! Quin plan!...
Ostrims! Que fins!..

Vé de gust cantar
Rah-mon Roma

La nit es pon i desfilen els darrers estels.
Poc a poc neix un nou dia, clareja el matí...
i la música desperta per tots els racons.
Escoltant t'embadaleixes;
el sol vol sortir, ve de gust cantar.

Una cançó que està feta de sons,
una cançó que està feta per a tu
una cançó que sona a tot el món.

El xarango i la flauta, el didgeridu
sonen junts, amb l'harmonia del vol dels ocells.
Se sent l'udu i la ximbomba, també el berimbau.
L'ankloung roda, i la gopîantra
sonen tots plegats, ve de gust cantar.

Una cançó...

De Bolívia i d'Indonèssia d'Austràlia també,
sonen junts amb l'harmonia del vol dels ocells.
D'Àfrica, de casa nostra, també del Brasil.
Des de Java i fins de l'Índia
sonen tots plegats, ve de gust cantar.

Una cançó...