| |
1,
2, 3, pss
Cantarella popular d'origen desconegut. Adaptació de Rah-mon Roma.
Un,
dos, tres, pss.
Un, dos, tres, pss.
Un, dos, tres, pss.
Un, dos, tres, pss.
Un, dos, tres, pss, pss, pss, pss
Se
li veia l'os
Popularitzada. Adaptació de Rah-mon Roma.
Se li veia l'os de la punta, de la punta.
Se li veia l'os de la punta del dit gros. (bis)
L'os se li veu (4).
—del nasset, del genoll, del capet...
Alça
el peu
Popular catalana de terres tarragonines
Alça el peu, alça el peu Marianna
Alça el peu, alça el peu que en tinc ganes.
Alça el peu, alça el peu que em trepitges
Alça el peu que m'embrutes les mitges.
De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo.
Agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxo.
De la jota, jota del ganxo i el llum
que si no t'apartes te'l tiro al damunt.
El
vals de l'amor
Popular catalana. Adaptació de Rah-mon Roma.
I de cap a cap del carrer
quan la veig al passar
només faig que suspirar (bis)
Escolta Taitona, Taitona del meu co-o-o-or,
escolta una estona el vals de l'amo-o-o-or.
No siguis ingrata, no em facis patir:
de tant que t'estimo em faràs morir.
Mira que estic magre, mira que estic sec-sec-sec-sec,
pateixo cor agre, no menjo ni bec-bec-bec-bec.
Em passo l'estona pensant sols en tu:
de tant que t'estimo em llevo en dejú.
Ai Taitona, ai Taitona estimada,
ai Taitona no em facis patir.
Ai Taitona, de tant que t'estimo,
de tant que t'estimo em faràs morir.
Ai, sí!
San
Serenín
Popular castellana, extreta del repertori de Joaquín Díaz
San Serenín,
de la buena buena vida.
Hacen así, así los zapateros
así, así, así.
—carpinteros, costureras, carreteros...
La
malamanya
Popular catalana. Lletra a partir de la 2a estrofa
de Rah-mon Roma
Mala-Malamanya rei d'Espanya
Mala-Malamanya el Portugal
Pim, pam, caragols amb ceba,
pim, pam, caragols amb sal.
Mala-Malamanya visca l'aranya
Mala-Malamanya que penja dalt
Pim, pam, ara puja, ara baixa,
pim, pam, ara dóna un salt.
Mala-Malamanya l'estiuada
Mala-Malamanya amb el mosquit:
Pim, pam, tanca la finestra
pim, pam, però si és ben petit!
Mala-Malamanya pica l'abella
Mala-Malamanya amb el seu verí:
Pim, pam, fes-te ungüent de sorra
pim, pam, posa-t'hi un bon vi.
Mala-Malamanya vès l'avespa
Mala-Malamanya et vol picar:
Pim, pam, vés, arrenca a córrer
pim, pam, fuig en un instant.
Sono
andato dal dottore
Popular italiana. Apresa quan cantava amb el grup d'animació
"A la xirinxina", d'en Lepe.
Sono andato dal dottore
e mi ha detto: "—pss, pss:
tu hai un tic!"
E movo la mano, e la movo cosí.
— due, tre, quattro, cinque, sei, sette, otto...
—l'altra mano, la gamba, l'altra gamba, gli oculi, la testa...
Gira-gira
De la tonada "In dulci jubilo" de RL Pearsall. Adaptació
de Miquel Burgaya.
Passen els primers, sí, sí.
Passen els segons, també.
Girant en rotllana,
agafats de mans,
i ara ve el canvi a l'altra banda
agafats de mans.
I al ritme de l'un dos tres,
gira-gira que gira que gira.
I al ritme de l'un dos tres,
gira-gira fins que no pots més.
Sota
el pont
Tradicional d'Alemanya. Adaptació
de M Martorell
Sota el pont, sota el pont,
apa, nois, passem-hi.
Nostre pont té dos pilars
passem sense tocar-los:
tu passa, tu passa,
tu quedes presoner del pont.
La
dansa dels set salts
Recollida a Hambach per l'abat Pinck. Adaptació de Rah-mon Roma
Saps la dansa dels set salts?
No saps pas ballar-la?
Sí que en sé, de veritat
malgrat s'alci tanta pols.
Ballem-la...
Kannst de nit de Stiebte sprung?
Kannst de nit brav danze?
Danze kann ich jo gewiss.
Trotz de liewe von Paris.
Ich kan'ne...
Brise,
brise
Joc dansat provinent de França. Adaptació de Rah-mon
Roma
Brise, brise, gens de la brise
gens de la brise, de la grande sabanne (bis).
C'est le lion, c'est le tigre
et sont tous, oh, oh,
gens de la brise , de la grande sabanne.
Do
re mi
Extreta d'uns carnets d'E Willems. Adaptació de Rah-mon Roma
Do re mi, al jardí,
mi fa sol, hi ha un caragol,
fa mi re, molt lleuger,
mi re do, tot rodó.
Do si la, se'n va anar,
si la sol, ell tot sol,
fa mi re, molt lleuger,
mi re do, al Japó
Pessic
pessiganya
Popular catalana
Pessic pessiganya, de l'oli de la canya
pessic pessigó de l'oli del racó.
—Marieta, grana a casa.
—Mare, no ho puc fer,
tinc la mà torta
—Pos "xuca't" a la porta.
Gat escorxat que corre pel terrat.
—Què hi ha aquí dins?
—La Miquica.
—Qui diu la missa?
—Lo gato.
Sapo, sapo, sapo...
Coté-coté
Popular malaia
Coté-coté coté-coté
anaaiam sukà burgota.
Coté-coté coté-coté
anaaiam sukà burgotà.
Qui-quiri-quiri-quiri-qui
fan els galls quan canten.
Qui-quiri-quiri-quiri-qui
quan canten de bon matí.
Gronxa'm,
gronxador
Anne Sylvestre. Adaptació
de Rah-mon Roma
Gronxa'm, gronxa'm, gronxador,
amunt i avall sense por.
Tu em portes allí dalt
viatjant pel món, oh oh oh.
Amb tu volo i després retorno
amb tu danso al so de l'onada
amb tu em bresso, canto i rodolo, oh oh oh oh.
Els amics se m'empetiteixen
però retorno amb el vent de cara
i m'enlairo, de nou recomenço, oh oh oh oh.
Les ales dolces de l'empenta
em fan nedar per entre els núvols
i com en un somni m'enlairo, oh oh oh oh.
Conec
un pescador...
Lletra de Gianni Rodari. Traducció d'Àlvar Valls. Música
de Rah-mon Roma
Conec un pescador
que pesca sense xarxa,
sense ham i sense canya
i gasta molta manya.
Del mar treu barretots,
draps vells, papers i nines.
Teteres i ninots,
cordills i paperines.
Magnífic pescador
només pesca peixos a consciència
en les pesqueres de beneficència.
Moxaina
per a una filla petita
Lletra de Louis Guillaume. Música de François Rauber.
Adaptació de Rah-mon Roma
Tu dorms
Els anells del sol es fonen,
petita filla, a ponent.
Tu dorms
I els cavalls corren ben lliures,
petita filla, a la nit.
Tu dorms
Estels i grills et saluden,
petita filla, a llevant.
Tu dorms
I amb el vent dansen els arbres,
petita filla, al matí.
El
papa de la Pepa
Popular catalana. Adaptació de Rah-mon Roma
El papa de la Pepa és mariner; ja ho sé!
I té una grossa pipa de paper; ja ho sé!
Un dia anant a popa l'encengué,
ja ho sé, ja ho sé!
I es va fer pupa al nas,
jo no ho sé pas!
El papa, de la Pepa
amb la pipa a popa
té pupa, pupa al nas!
La
la la, voldríem cantar
M Praetorius. Adaptació de Maria Teresa Giménez
La la la la, voldríem cantar
un cànon antic, fàcil i bonic:
amics, cantem un cànon tots junts.
Fa di don diri don don don,
fa di don diri don don don,
fa di don diri don don don.
Tres
caramels tinc
Popular catalana. Adaptació de Rah-mon Roma
Tres caramels tinc,
dos me n'he menjat:
tres i dos fan cinc
i cinc fan deu
i deu fan vint.
Treient-ne cinc fan quinze,
treient-ne cinc fan deu,
treient-ne cinc fan cinc,
i cinc fan deu,
i deu fan vint.
Cerco
una ortiga que no cogui
Lletra de Gianni Rodari Traducció d'Àlvar Valls Música
i segona estrofa de Rah-mon Roma
Cerco una ortiga que no cogui
cerco un estel, amb cua, que no es mogui.
Cerco un sol fred i un gel que bulli
i un vent quiet, i una aigua que no mulli.
Totes aquestes coses passaran
quan l'1 de juliol serà cap d'any,
quan l'1 de juliol serà cap d'any.
Cerco
un ocell que nedi a l'aigua
i un mar petit, i un riu volant per l'aire.
Cerco una bleda amb gust de préssec
i un caragol que porti molta pressa.
Totes aquestes coses passaran
quan l'1 de juliol serà cap d'any,
quan l'1 de juliol serà cap d'any.
Caram
quina dona
D'origen americà. Adaptació de Rah-mon Roma.
Vaig maridar-me una noia molt bruna
Caram quina dona, caram, caram!
Em va fer portar-la per sota la lluma
caram quina dona
que bèstia la mossa,
si ho sé no m'hi caso,
redéu quina cossa, redéu, redéu!
Netejava
la casa però sols un cop l'any
i jura que estima l'escombra amb afany.
Ella
es pentinava però sols un cop l'any
i a cada passada feia un plor més gran.
Amb
una sabata feia la mantega.
Després la batia amb un peu, quina pega!
La
mantega sortia d'un color ben negre
i quan la tastaves et semblava pebre.
I
ara quan camina fa olor de formatge
perquè se'n fa fregues dels peus a les natges.
Al
prestatge guardo mel, mantega i peix.
Si encara vols més versos, fes-te'ls tu mateix.
Somagwaza
D'origen sudafricà.
Haweh,
haweh, somagwaza.
Somagwaza ma yoweh, yoweh.
Hey ma yoweh, hey ma yoweh, somagwaza.
Anem-hi
a peu
Rah-mon
Roma
M'agradaria anar en cotxe a tot arreu
però no pot pujar muntanyes, li costa, sabeu?
M'agradaria pujar-hi junts per anar a escola.
El pare, la mare, els germans, tot fent tabola
però em penso que és millor anar-hi a peu,
a peu, a peu,
però em penso que és millor anar-hi a peu.
Puc
sentit el cant dels ocells d'hora al matí;
els gossos, les plantes, el sol em fan feliç.
Trobo d'altres companys i ens fem costat,
ens fem costat
i la pluja i la neu: és divertit,
molt divertit, és molt divertit.
Em
penso que diré al pare que volem anar sols,
que deixi el cotxe a casa, nosaltres farem els revolts.
Hi anirem saltant, contents, per a veure els amics.
Per la terra, els bassals, la neu, la pluja o el riu.
Jo penso que és millor anar-hi a peu,
a
peu, a peu,
jo penso que és millor anar-hi a peu.
Concert
nocturn
Lletra de Louis Guillaume. Música de François Rauber.
Adaptació de Rah-mon Roma.
Hi havia un mosquitet ben gentil
que mai a ningú no us picaria.
En tenia prou zumzumejant
tota la nit: zum, zum, zum.
Hi
havia un petit gat ben gentil
que mai a ningú no esgarraparia.
En tenia prou amb miolar
tota la nit: mèu, mèu, mèu.
Hi
havia un xicotet ben gentil
que mal a ningú mai no faria.
en tenia prou anant cantant
tota la nit: tra la la!
I
el dia que tots es retrobaren:
el xicot, també el gat i el mosquitet,
quin bell concert que ells van celebrar:
zum, zum, zum,
mèu, mèu, mèu,
tra la la!
Doppo
la pioggia
Fragment d'un poema de Gianni Rodari. Música de Rah-mon Roma.
Doppo la pioggia
viene il sereno
brilla in celo
l'arcobaleno:
é come un ponte
imbandierato
e il sole vi passa,
festeggiatto.
Vitor vitanda
Popular de Castella. Recollida per Joaquín Díaz.
Mes de mayo, mes de mayo,
vitor vitanda
mes de la mucha calor
vitanda vitor.
Cuando
el trigo estaba en ciernes
la cebada estaba en flor.
Y
cuando la tortolilla
cantaba en el árbol.
Ha
pasado un ballestero
y de un tiro la mató.
Si
la mató por la carne
no pesaba un cuarterón.
Si
la mató por la pluma
mejor se la diera yo.
Si
la mató por envidia
Dios le dé mal galardón
A Tarrytown
Tradicional nord-americana, del riu Hudson, adaptada per John Allison.
Trad i ad de Toni Giménez i Rah-mon Roma.
A Tarrytown va viure bé
un jove noi, el conec bé.
Em festejà durant molt temps
però ara no vol estar més temps amb mi.
Ample
i profund és el meu destí.
Jo voldria que ell, ara, estigués amb mi (bis)
De
bon matí, quan surt el sol,
ell em segueix, vol estar amb mi.
Però cap al tard, quan tot és fosc
se'n va carrers enllà cercant algú.
Hi
ha un hostal a Tarrytown
on ell hi va totes les nits,
ho sé del cert que m'enganyà.
Vessà més amor per ella que no pas a mi.
Ombra d'Anna
Palau i Fabre-EG. Música de Toti Soler.
Passa la mà pels meus cabells,
Anna, passa-hi la mà.
Seré un infant als teus consells,
Anna, un ancià
Mira
la neu en el meu front,
Anna, i els desenganys.
Em pesa viure en aquest món,
Anna, ja tinc mil anys.
La
flama viva que em consum,
Anna, no té repòs.
I no veig res perquè sóc llum,
Anna, visc sense cos.
Passa
la mà pels meus cabells,
Anna, passa-hi la mà.
Sense dir res dona'm consells,
ara, que estic cansat.
Nadala dels mariners
Popular del País Valencià.
A voreta de la mar
la mare de Déu cantava
mentre el xiquet somiava
brecerat pel dolç bressar.
Ros
de panolla
rovellet
d'ou,
pètal d'on brolla
gota de rou (bis)
A
voreta de la mar
Josep somrient vetllava
d'afany, d'atzur que filava
la randa d'un somiar.
Blanca
ponzella
lleu llessamí
rosa novella
del meu jardí (bis)
A
voreta de la mar
la
mare de Déu Brodava
una cançoneta blava
com el cel del semillar.
Vela
llatina
quiet somiar
vol de gavina
pel ribamar (bis)
A
voreta de la mar
un xiquet, una mareta
i la nostra nadaleta
en pregor d'un alborar.
Vela
llatina
quiet somiar
vol de gavina
pel ribamar (bis).
Tot ho anirem fent
Lletra i música de Rah-mon Roma
Tinc una planta a casa
que em sembla mig marcida.
No sé com adobar-la
perquè no es quedi adormida.
Ho pregunto a la mare
i em diu que la regui,
i jo que agafo un xic d'aigua
i ara mireu com creix!
Créixer,
créixer,
tot ho anirem fent si som bons companys.
Créixer, créixer,
ens cal només tirar endavant.
A
poc a poc es va fent via
no entenc perquè hi ha guerres
i vull saber la medecina
per fer-les fora de la terra.
Ho pregunto al pare
i em diu que no em baralli,
i jo que no em barallo:
tota pedra fa paret!
Em
diuen que tinc molta mandra
i és que no em llevo a l'hora
i és que després semblo un meandre
quan camino cap a l'escola.
Ho pregunto als avis
i em diuen: —potser que dormis.
I ja no miro tan la tele,
tinc més temps per a fer-ho tot!
Ilaire, dolça Nanette
Popular de l'Alta Normandia.
Traducció i adaptació de Conxita Traveria, Imma Sas i Rah-mon
Roma.
Quan menava els meus cavalls a beure
Ilaire, Ilaire, itou Ilaire,
Ilaire, dolça Nanette.
Quan menava els meus cavalls a beure
vaig sentir el cucut cantar,
vaig sentir el cucut cantar.
Em
digué amb el seu llenguatge
a l'estimada et duen a enterrar.
Ah!
perquè dius semblants mentides,
vam estar junts ahir a la nit.
M'enfilo
al cavall, davallo a la plana
sento campanes ressonant.
Quan
era vora la capella
ja sentia els frares cantar.
M'acosto
al jaç i amb por l'esguardo:
—desvetlleu el son si vos dormiu.
—No,
jo no dormo ni somio
us espero al fons de l'Avern.
Mira
ma boca plena de terra
i la teva plena d'amor.
Darrera
meu un lloc t'espera
i és per a tu que algú l'ha guardat.
Quan
menava els meus cavalls a beure
vaig sentir el cucut cantar.
Pels camins d'aquest país
Tradicional nord-americana
Traducció i adaptació de Rah-mon Roma
Sóc estrany a aquesta terra, d'un país llunyà jo
en vinc,
ningú no em coneix pas aquí, ni saben com em dic.
Si em preguntes com hi he arribat, et diria només
que fujo d'una noia, que en fujo ara i adés.
He
fet un llarg viatge arreu d'aquest país:
dubtes, atzucacs, entrebancs i perills.
Vaig festejar una noia que em digué que marxés.
M'ho dirà molts més cops però no hi renunciaré.
Hi
ha algú que em té per ximple, hi ha qui em té per
estrany,
hi ha qui em té per culpable de dispensar l'engany...
i veuries que menteixen si vinguéssis amb mi,
si fossis ma companya pels camins d'aquest país.
Dóna
records a Nona, que viu dalt del tossal.
Dóna-n'hi també a Cinta, una noia que em plau.
A l'Anna, a la Mireia, —que em té el cor robat.
Voldria viure nits d'hivern amb elles al costat.
Car
abans navegarà el vaixell sense vela en el mar,
abans pot créixer un arbre enmig de l'oceà,
abans serà balena aquell peix tan petit
que jo enganyar-te, noia, tu que ets el meu delit.
Envia'm
un missatge i jo et vindré a buscar
en un vaixell de càrrega, travessant l'oceà.
I quan ens retrobem voldràs viatjar amb mi,
fent danses i cantant pels camins d'aquest país.
Tu i jo, company
Tradicional americana
Lletra de Rah-mon Roma
Som molts, oh company, sota el sol i el vent.
Cants a la gola, cantant amb tremp.
Pluja
o sol, aire fresc,
Tu i jo, company, seguim trescant de ferm.
Si
ets xic o si ets gran, o si ets pare, o fill,
noia o noi, sigues ben feliç.
Armes
no en vull, tampoc res de crits.
Viure en pau és nostre desig.
Tu
pots ser un granet del gran roquissar
que enterrarà l'odi i ens darà pau.
Adéu i fins a una altra
Lletra i música de Rah-mon Roma
Adéu i fins a una altra,
m'ha agradat molt estar junts.
Potser ens trobem altra vegada
per a cantar..
|
