|
Presentació
Tractat
a partir d’una experiència viscuda, en Rah-mon Roma ens presenta
en clau d’espectacle quatre contes de tradició oral, entrellaçats
amb un munt de cançons de les ètnies de l’Àfrica
de l’Oest. Aspectes màgics, fets extraordinaris, línies
dramàtiques, continguts ètics d’una gran humanitat,
pinzellades còmiques... Els textos ens introdueixen -d’una
manera respectuosa, senzilla i activa- a la forma de ser, fer i pensar
de la gent d’aquelles cultures que, pel fet de ser diferents a la
nostra no deixen de ser menys Cultura. La música i les cançons
inciten a la complicitat i a la participació de l’auditori,
tant si és infantil com si és adult.
Tothom
qui ha assistit a AKWABA ha acabat cantant aquestes tonades; en versió
original, en l’adaptació al català o bé de les
dues maneres. AKWABA és un espectacle per a participar-hi, amb
tots els sentits.
Benvingut!
Vinga, endavant! Akwaba
AKWABA
(Benvinguts) Cançons i contes africans
a) Què
és AKWABA?
Un
espectacle que incideix en la solidaritat, en la diversitat i en la interculturalitat.
Bàsicament hi ha un triple fil conductor.
1.- El
text.
Els
quatre contes de tradició oral ens aproximen a la manera de ser,
fer i pensar d’aquelles comunitats, gràcies a la pedagogia
del conte. El conte és encara en molts indrets africans l’escola
de la vida. D’ells se n’aprèn molt, i hi ha molt sentit
comú. El text pretén interaccionar l’auditori en alguns
passatges per a fer-lo intèrpret de les accions que es succeeixen.
Un treball posterior de comentari, debat i aclariments pot sol.lucionar
dubtes o punts que han quedat a l’aire.
2.- Les
cançons.
Inciten
la complicitat i la participació de l’auditori. Són
senzilles i amb una estructura que facilita la creació de veus.
És un pilar fonamental per a l’espectacle. A partir d’elles
es reclama la participació del públic, de la mainada i els
més grans, i això succeeix des del primer moment. Es convida
a cantar aquestes tonades amb els dos idiomes. Les cançons, a les
ètnies de la Costa d’Ivori (cosa que podriem fer extensiva
a la resta de l’Àfrica occidental i sud) tenen un alt grau
de participació comunitària. Sempre hi ha la figura del’animador
-el director del cant-, acompanyat pels altres cantaires. Intervenen alternadament,
i sol succeïr que l’animador improvisa a partir d’unes
fórmules rítmiques molt concretes, i és contestat
pel cor de veus amb un passatge no massa extens. Tanmateix, són
cants molt engrescadors i encomanadissos.
3.- L’escenografia
i els recursos escènics.
Senzilla
però efectista i efectiva. Un llibre gegant (2 x 3 metres), en
el que a cada pàgina hi ha una sèrie de recursos i mecanismes,
és el fil conductor, narratiu i visual de l’espectacle. Narratiu
perquè tot l’espectacle és conformat talment un diari,
del qual se’n passen les pàgines a mida que anem avançant
en el guió. Visual perquè els recursos escènics utilitzats
no són plans, sinó en tres dimensions, i s’extreuen
de les pàgines aparentment planes. En cada conte trobarem la màgia
de l’addició de nous i sorprenents recursos. Es reforça
la posada en escena amb un univers sonor i l’element festiu de la
dansa.
b) Receptors.
A
partir de 5 anys. Per a mainada, joves i adults. L’ideal fóra
un grup d’unes 200 persones, aproximadament, d’edats homogènies.
L’espectacle, tot i mantenir-ne el guió i la música,
ens permet un acostament narratiu adient a les capacitats lingüístiques
i de recepció dels nens/nes i els joves. El tractament de la llengua
i les demandes són, doncs, adequades a cada grup d’edats.
Tanmateix, pot representar-se, també, per a un públic divers.
c) Motivació
i presentació de l’espectacle.
En
el cas de programar la representació cara a la mainada, caldrà
que com a educadors/res que som, mostrem clarament que la realitat africana
fuig força dels tòpics establerts i extesos al vell continent.
Hi ha una mena de sac on hi fiquem tota la problemàtica dels països
de l’anomenat "Tercer Món": els problemes socials,
econòmics, polítics..., però dins d’aquest sac
no hi pot haver el tema de tradició oral ni el de folklore. Ballar
amb els peus nus, tocar el tam-tam, fer festa d’aquesta manera, menjar
amb els dits, cantar, explicar contes... NO és cap fet que defineixi
un país com a tercermundista, perquè la cultura no
ho és mai de tercermundista. El fet cultural és un
llegat històric i de tradició.
Per
a la presentació de l’espectacle us passem un possible guió,
enfocat cap a la mainada de cicle inicial i mitja. Ja us el fareu vostre:
Avui us volem presentar l’espectacle que porta per títol
el nom tan estrany d’AKWABA. Aquesta és una paraula que
no es troba en els nostres llibres, perquè pertany a una llengua
africana, ...i vol dir: sigueu benvinguts. Així doncs, sigueu
benvinguts, tothom, vingueu d’on vingueu i sigueu qui sigueu.
En
Rah-mon Roma és qui ens representarà l’espectacle.
En Rah-mon és un xicot que li agrada molt de viatjar, li agrada
molt conèixer gent, i també xerrar ...i escoltar! En un
dels seus viatges va anar a un país de l’Àfrica,
que es diu Costa d’Ivori, i els nens i les nenes que vivien allí
li van explicar un reguitzell de contes i li van cantar una pila de
cançons. Com que al Rah-mon li agrada molt d’escriure, va
apuntar-s’ho tot en un gran llibre, un gran llibre com aquest que
ens ha portat avui. De tot allò en va aprendre moltes i moltes
coses. I ara té moltes ganes d’explicar-les als nens i nenes
de Catalunya, per a què sapiguem una mica més com són,
que fan i com pensen la gent d’aquell país.
Però
cal que parem molta atenció en tot el que ens dirà. Ell,
canta les cançons en llengües africanes i, ben segur, ens
convidarà a nosaltres a cantar ...i si no l’escoltem bé
no sabrem pas com cantar.
Teniu
els ulls i les orelles ben parades? Sí? Som-hi, doncs! Benvinguts!
Akwaba!
d) Sinopsi
PRÒLEG:
Mi suà ti wo suà - Casa meva és casa teva
INTRODUCCIÓ
Situació
geogràfica i presentació del llibre que serà diari
de ruta de tot allò que es narrarà, en forma de contes
i cançons. Cançó: Aio mo (Saludem)
LA HISTÒRIA
DE L’ÈTNIA BAULÉ (Ghana-Costa d’Ivori)
Història
llegendària que narra l’èxode dels Baulé que,
perseguits pels guerrers de l’ètnia Akan, han de desplaçar-se
des de Kumassí (actual capital de Ghana) fins a Bouaké,
al centre de Costa d’Ivori. Quan la frontera natural del riu Comoé
els impedia el pas, la reina Abla Poku, instada pel metga-bruixot del
poble, ha de sacrificar el seu fill nadó per a invocar l’esperit
del riu que portarà tota l’ètnia a la salvació.
Cançons: Remi quilotxe - Perquè corres?, Mi wa nio -
El meu fill, Effi Kumassí - Venim de Kumassí
EL CONTE
DELS CINC ANIMALS (Conte Fon, de Benin)
Tothom
tenim cosetes que, si ens les fan, ens empipen d’allò més.
Aquest conte narra la voluntat que tenen cinc animals (el grill, la pantera,
la hiena, el búfal i la serpent) per a ésser bons amics
i no barallar-se mai amb ningú.Tot ho fan junts i s’estimen
tant que, un bon dia, decideixen explicar-se el seu totem, el seu
precepte, la seva mania personal. Explicades les cinc, es prometen respecte,
i això dura un dia, i dos, i tres... però un d’ells
se salta accidentalment un d’aquells preceptes i provoca una dramàtica
reacció en cadena... Cançons: Ba Sara hé - Sara,
t’he ofès., Bi boss
"ENTRECONTES":
peça de percussió.
L’ORIGEN
DELS DITS (Conte Abbey, Costa d’Ivori)
El
casament d’una parella fa desplaçar tots els habitants dels
pobles propers cap a la vila on hi ha la festa de l’enllaç.
A un dels pobles que es desplacen li caldrà travessar un riu que
ha sortit de mare amb les darreres pluges. El geni del riu, una mena de
follet, permetrà que les aigües s’obrin a condició
que ningú d’aquell poble mengi res durant la festa del casament.
Una dona, afectada per les ganes de tastar tants bons menjars preparats,
menja d’amagat. Quan és hora de retornar a casa el riu també
es separa, però aquella noia, que caminava la darrera, comença
a adonar-se que l’aigua puja de nivell i li va cobrint totes les
parts del cos. Cançons: Ketekugpa - Que aprofiti, Iaio
ANANSA,
L’ARANYA LLEGENDÀRIA (Conte recollit a Ghana i Costa d’Ivori)
Les
trifulques d’Anansa, l’aranya que va intentar recollir tota
la saviesa del món en un pot de vidre; com s’ho feia i com
li costava de transportar-lo, cada cop més. Un dia, quan li semblava
que tenia tots els coneixements del món, tota la saviesa tancada
dins el seu pot de vidre, una nena la fa adonar de la pretenciositat de
les intencions de l’aranya. Cançons: Fié djuman
sonni ho - Hi ha molt treball a fer, Ira Congó, Adjuma ié
dió - Treballem molt, Aba guima - Cap del poble
COROL.LARI
- EPÍLEG. Cançó: Tuho tuho.
e) Premis
AKWABA
ha estat finalista del III Premi Rialles d’Espectacles per a nois
i noies, "Rialles 1993".
ELS MEMBRES
DE LA COMPANYIA
Enric
Llort: director.
Des
dels disset anys és immers en el món del teatre. Professional
a la companyia Setrill-Teiatru. Ha estudiat interpretació a l’Institut
del Teatre de Barcelona. Dirigeix la 33a Inocentada de Manresa(88),
L’Illa de les cabres, d’Hugo Vetti (89), Històries
íntimes del paradís (92) i Akwaba (93). Co-dirigeix
amb Jordi Purtí (ex-Joglars) l’obra Cassting. Munta
i dirigeix Broadway. Ha rebut diversos premis -d’àmbit
català i estatal- com actor i director. Treballa a Catalans
salvatges i a Dràcula (94-95) i, durant el segon semestre
del 95, forma part de la companyia de Paco Morán a La extraña
pareja. Ha treballat a TV3 en Estació d’enllaç
i Nissaga de poder. Director de l’espectacle musical El
carrer dels Gossos, del grup Gossos. Guionista, actor, director
i editor de video-clip Quan et sentis de marbre, del grup Gossos
(97).
Alèxia
Lleonart: escenògrafa i grafista.
Llicenciada
a la facultat de Belles Arts (UB). Treballa com a artista plàstic
en el seu propi taller, combinant diferents tècniques. Ha realitzat
treballs per a grups com: "Foc-follet - L’espiadimonis",
"Titelles Naip", "Teatre mòbil", "Rah-mon
Roma". Exposicions a Tenerife (89), Art Style Gallery i 2n Saló
Internacional d’Art Gràfic Contemporani (BCN 92).
Ayao
Logosse: músic-percussionista.
Nascut a Togo. Mestre de percussió i dansa. Ha treballat en
diverses companyies. Actualment, també té companyia propia de percussió
i dansa, afincada a Barcelona.
Rah-mon
Roma: compilador, guionista, cantant i narrador.
Cantant-animador
per a la mainada i la gent jove des de l’any 86. Llicenciat en Filologia
Catalana. Ha actuat arreu de Catalunya, Balears, País Valencià,
Andorra i, en algunes ocasions a Aragó, França, Bèlgica,
Luxemburg, Nicaràgua, Mèxic i Guatemala: més de 1.200
actuacions amb els espectacles d’animació: "Cantar pels
descosits", "Un farcell farcit", "Patxinta",
"3x1 i ballo amb tu", "Hi ha sarau!", "Ballaruca
d’arreu del món" i "Akwaba". Ha publicat nombrosos
treballs (llibres, cassettes i discos). Mestre de seminaris per a educadors
en diverses escoles i centres universitaris). L’octubre del 91 viatja
a Costa d’Ivori, on elabora un recull de cançons, contes i
altres recursos per al treball de la diversitat i la interculturalitat
a l’escola, editats l’abril de 1995 sota el títol de
É WÒ AFRIKA (Vine a l’Àfrica). Fruit d’aquesta
tasca neix l’espectacle.
Jordi
Folch: tècnic de so i llum.
Estudis
d’imatge i so. Fotògraf i tècnic de so i llums professional.
FITXA
TÈCNICA
Textos
i cançons tradicionals, recollits i adaptats per Rah-mon Roma i
Lluís Pinyot.
Guió: Rah-mon Roma
Direcció: Enric Llort
Escenografia: Alèxia Lleonart
Narrador: Rah-mon Roma
Músic: Ayao Logosse
Tècnic:
Jordi Folch
Durada:
70 minuts, aproximadament.
Requisits:
Espectacle
per a interiors (teatrets i similars).
Escenari
amb caixa negra (6x4 mínim).
Escala
sala-escena.
Vestidors.
Presa
de corrent de 220 V.
So:
1.500 W. Llum: 8.000 W.
Muntatge: Dues hores.
Desmuntatge:
Una hora.
Receptors:
Mainada (a partir de 5 anys), joves i adults.
Contactes
i contractació
tel/fax:
93 727 46 72
mòbil:
607 40 89 47
apali@rah-mon.com
www.rah-mon.com
|
RENOVAT
