Un enregistrament amb aquest títol, ha de ser conseqüent. Però perquè aquestes col·laboracions i no d'altres?
     Des del 1985 que en Rah-mon va començar a cantar dalt dels escenaris (18 anys d'ofici!) ha conegut força gent, no tan sols en el camp de l'animació, sino també en camps tan diversos com el món del teatre infantil, de la música per a joves i adults, el jazz, la música tradicional, el món de les corals i les veus a capella, el rock català, la música folk i ètnica... Alguns d'aquests personatges els ha conegut compartint escenari, o coincidint a estudis de gravació, en enregistraments, o casualment... El bonic de la història és poder compartir la música entre tots i totes, que puguem fer colla per donar material nou i fresc a la mainada, als joves i als adults de parla catalana.
      ...I amb cadascun d'aquests personatges hi ha hagut una història...
SoPetES
|Qui són|Marcel Casellas|Espectacles de Rah-mon Roma i Sopetes|

     Aquest grup, format per en Marcel Casellas (contrabaix, percussió i veu), Laure Fernàndez (bateria) i Clara Font (clarinet, flabiol i veu) són els qui acompanyen en Rah-mon sota la denominació de Rah-mon Roma i Sopetes. Amb ells, els espectacles d'animació d'en Rah-mon tenen una base sonora contundent i rica, però senzilla alhora. La proposta ve néixer el 1999, arrel del projecte del disc Sopa de meravelles (GMI Records/TRAM TRM 0119CD), que el forma un conjunt de cançons i el CR-Rom a partir de la idea del centre d'interès El Judici de la Reina que van teballar els esplais del Moviment d'Esplai del Vallès durant el curs 98-99. Aquest centre d'interès es basava en el llibre de Lewis Carroll Alícia al país de les meravelles.
      Ja feia força temps que en Rah-mon coneixia en Marcel (ja havien treballat junts al CD d'en Rah-mon Per Nadal, pas de pardal, editat per PICAP). Per aquest treball en Marcel va proposar a en Laure i la Clara per a fer les bases de l'enregistrament. I el bon rotllo entre tots fou tal, que varen engrescar-se a tirar endavant la proposta de muntar el grup.
      Com a conjunt, no és que hagin fet moltíssimes actuacions, però sí que en totes elles han xalat i han fet xalar, de bo de bo. Entre molts altres llocs, han estat a la 2a Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa, a la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil de Catalunya a Igualada, al Festival de Trobadors i Joglars de Granollers, a l'Escola d'Estiu de Música Popular FesCat, a les Festes de la Mercè de Barcelona...

PoMaDA (Carles Belda i Helena Casas)
|Qui són|
     Amb en Carles Belda havíem coincidit a l'Aula d'Esplai del Vallès, ja fa una pila d'anys. Si amb en Francesc Marimon vaig descobrir la passió per l'acordió diatònic, amb en Carles presencio l'actualització de l'acordió, la riproposta real del món de la música tradicional. Gràcies a ell he descobert, entre moltes altres coses, el Garrotín de Lleida. Ja vam treballar plegats al Sopa de meravelles i, encara que a sessió d'estudi d'aquell projecte no hi vaig estar present, el primer cop que vaig sentir la seva feina m'era tan familiar...
      Quan li vaig fer la proposta de col·laboració em va contestar amb un sí rotund, amb una alegria exultant i encomanadissa. A més, va sorgir la possibilitat que s'hi afegís l'Helena. Ella s'hi va apuntar també amb els ulls clucs.
JuAnJO mUñoZ (de Gossos i Menaix a Truà)
|Qui és|
     Amb en Juanjo hem coincidit força vegades. A voltes als Estudis Kay, on Gossos han enregistrat alguns dels seus CD, a voltes passejant pel Mercat de Música Viva de Vic, abans, durant i després d'haver editat els seus primers discos, en algun bolo on els he fet de "teloner" (...vaja, que l'actuació de la tarda la feia jo i ells la de la nit). Ens va posar en contacte personal en Joan Cayuela i l'Enric Llort. Des de la primera trucada hi ha hagut un feeling especial... que pot ser que ens faci treballar plegats en algun altre projecte que ja belluga.
MaNeL CaMp
|Qui és|
     Sóc el menys indicat per a presentar un músic de la talla de Manel Camp. Fa molts anys que el conec des de la vessant artística i em va sorprendre gratament la seva resposta quan li vaig proposar de col·laborar en aquest projecte. Sovint ens imaginem que els músics són inabastables, inaccessibles però, per sort, no deixen de ser persones, i amb una gran sensibilitat, solidaritat i respecte envers els altres músics i els altres gèneres.

AbDoULaYe SoUMaH
|Qui és|
   Corria l'any 1996 i ja en feia dos que el meu 'espectacle de cançons i contes africans AKWABA rodava per arreu. El músic i percussionista que treballava amb mi, l'Andreu Ubach, marxava a Mèxic. Em quedava, doncs, sense percussionista. Pel tarannà de l'espectacle, i ara que calia cercar una nova persona per intervenir a l'escenari, vaig pensar que fóra bo de trobar un músic africà. Després de donar veus, va ser en Toni Español (que ja havia col·laborat amb en Lluís Pinyot i amb mi mateix a l'enregistrament del É wò Afrika i havia substituït un parell de vegades l'Andreu) qui em va adreçar a l'Abdoulaye Soumah.
      Tinguérem una primera trobada a casa seva. Li vaig passar el guió, les músiques i un video de l'espectacle. Mentre se'l mirava anava assentint: li agradava la trama, s'hi sentia bé. Vam fer alguns assajos i em va convèncer la seva senzillesa i sabiduria en la percussió i la dansa. Des de la primera actuació que vam fer hi ha hagut sempre bones vibracions. Tot sigui dit, ens ha donat algun que altre ensurt, però ha enriquit amb el seu art l'espectacle. Tanmateix també treballem en una altra proposta d'animació, la Ballaruca d'arreu del món + 1. Amb l'Abdoulaye i els tècnics (en Jaume o en Jordi), n'hem vist de tots colors, amb els matisos més insospitables. Ja en podriem escriure d'anècdotes! Em venia molt de gust de convidar-lo a participar en el Som molta colla.
ThE BlAcKbIrDS
|Qui són|

     Ja ho diuen que el món és un mocador. Els avatars i els atzars de la vida ens duen per uns caminois plagats d'entreforcs (toma frase!). En una actuació a Menorca vaig conèixer en Bernat Manzano i la Roser Boltes. Hi eren passant les vacances. Per ell, vaig contactar amb la Maruca Hernández, una cantant mexicana que viu a Chiapas i va estar de visita per Barcelona (amb ella, posteriorment ens hem anat escrivint sovint i intercanviant materials). També la vaig anar a visitar a Mèxic l'any 1997.
      Vès per on que en un sopar de comiat a la Maruca, a casa en Bernat i la Roser, vaig conèixer en Jordi Vallespí, molt bon amic d'en Bernat. Casualitats de la vida: la meva dona el coneixia de petita, que havien cantat plegats en corals. En Jordi cantava llavors a capella en un grup anomenat White Quartet, amb en Jordi Boltes, germà de la Roser (entre d'altres)... Quin embolic, no? Per a mi tot és providencial. Vam anar a escoltar els White Quartet en diverses ocasions i ja em va passar pel cap aquesta col·laboració.
      Amb el temps, el nom del grup va canviar i avui s'anomenen The Blackbirds.
JoAn REiG (Els Pets)
|Qui és|
     En Joan s'hi va afegir d'un dia a l'altre. Amb en Marcel Casellas i en Carles Belda, pertanyen al grup anomenat Mesclat. Resulta que en Marcel passava les partitures de les col·laboracions al Carles i ell, sense més ni més, li va engaltar al Marcel: "Escolta, noi; Tu mai no em convides a participar en cap dels teus projectes". I en Marcel li va dir que vingués a cantar una rumba que, tot sigui dit, és un dels seus gèneres predilectes. Vès per on, d'aquesta manera el vaig conèixer personalment.
CoR JoVe TaReNtEl·La
|Qui són|
     L'oferiment d'en Jordi Vallespí per preparar un cor de nois i noies em va facilitar moltíssim la feina d'aquest projecte. Un cor, que ja fa força temps que funciona, ben compenetrat i molt ben aconduït, que ens ha regalat harmonies a les orelles.
AMAPEI (Associació de Músics i Animadors Professionals d'Espectacles Infantils)
|Qui són|
     Aquest col·lectiu del qual formo part, a més de ser-ne el secretari, és l'Associació de Músics i Animadors Professionals d'Espectacles Infantils. Va néixer arrel de la inquietud d'alguns animadors que, entre reunions i bons àpats, vam gestar la idea mica en mica. A l'any 2000, ens constituim legalment com a Associació, i actualment som quinze socis en actiu, a més dels simpatitzants. Els nostres objectius es poden resumir en un punt: Dignificar l'animació als Països Catalans, en tots els sentits. Al Som molta colla hi participen alguns dels membres de l'AMAPEI.
EsTUdIs KaY
|Qui són|
       Inevitablement hi he recaigut. El 1993 É wò Afrika i la banda sonora de AKWABA, el 1995 Per Nadal, pas de pardal, el 1996 la remasterització i alguns temes nous del Patxinta, el 1997 ¡Nos vamos de fiesta!, el 1998 la banda sonora de l'espectacle Contes de la Mar Salada, el 1999 el Sopa de meravelles. Ara, en el nou segle, hi tornem amb el Som molta colla i la banda sonora de l'espectacle Contes d'instruments del món. La professionalitat d'en Nyanyo i en Joan Cayuela són infalibles. Malgrat ser lluny de casa, m'he sentit sempre com a casa en aquest paratge apartat de Manresa, del Xup i de Salelles. No som només proveïdor i client; abans som amics. I, la veritat, per poc que pugui continuaré visitant-los, sigui per feina o no.
CèL·LUlA
|Qui són|
       Fa molts anys que ens coneixem amb en Martí i en Miquel. Potser pensareu que em fa vell, però ens coneixem d'ençà que eren "nens" del meu esplai. Havia estat monitor seu. Amb el temps, s'han anat fent un nom en el món del disseny gràfic... i més (com els agrada anomenar-se). En Ferran es va afegir al projecte més endavant. Tots tres mai s'han cansat d'oferir-me sol·lucions a les meves necessitats gràfiques. M'han dissenyat postals, el famós Rah-mon de plastilina, cartells dels meus espectacles, la meva darrera pàgina web i, la veritat: ja era hora que dissenyessin una caràtula de CD. I com que són tan enginyosos, no ho han volgut fer seguint els cànons "normals" d'aquest tipus de projectes. No es cansen de dir-me que sóc el seu millor client, i no ho diuen pas per la feina que els dóno, sinó pel temps que els deixo per esplaiar-se. Mai no els vull fer córrer! Jo els agraeixo la cura i el temps que deixen en les meves demandes.