|
RePerTOrI |
||
|
1•
Masurca del bon dia |
||
 |
1.—
Masurca del bon dia Hola
a tots, hola, bon dia! Frega't
els ulls si badalles A
ritme de la masurca |
Matinera Sóc dels que al matí s'aixequen de cop. No tinc cap mena de concessió a fer el mandra (a casa em diuen duracell). De tota manera, entenc el fet d'enganxar-se a l'escalfor dels llençols per apurar fins el darrer instant el moment d'aixecar-se. Amb Sopetes, ens agrada començar les actuacions amb aquesta cançó, que ha esdevingut un clàssic per preparar el públic i posar-lo en òrbita amb tot el que ha de succeir durant l'estona de l'espectacle. És com dir: "posem-nos tots plegats les piles, que això va de veres". |
|
2.
Música a la cuina M'agraden
les taronges La
llet calentoneta Si
pelo les patates Agafo
la paella |
Country-ragamuffin gastronòmic Els sorolls són ritme, i el ritme és música. La cuina és un dels llocs de la casa on més percussió s'hi reuneix. Els meus amics ja saben que sóc un gormanda, i potser per això acostumo a fer sorollets amb culleretes, gots, tapes i olles sempre que em toca cuinar. De fet, sovint m'han de cridar l'atenció perquè faig sorollets de tot tipus amb qualsevol cosa que hi ha sobre la taula. Se'm va acudir aquesta cançó pensant en alguns d'aquests moments. Estic convençut que vosaltres podrieu allargar la lletra afegint-hi altres plats, coberts de tot tipus, paelles, pots, potets i potinguetes... però, sobretot: tingueu cura de la vaixella bona! |
|
3.
El parlar d'un amic Molt
sovint et dic "amic" Amb
un copet a l'espatlla Amb
un petó a la galta Però
si calen paraules Tocant
l'acordió, tocant la pandereta Molt
sovint et dic "amic" |
Reggae del bon rotllo Amb un amic/ga no només hi parles amb paraules. Hi ha tota una sèrie de gestos, mirades, somriures, deixos... que ens són entenedors. Si estàs baix, et fan costat. Si estàs alegre els ho encomanes, si estàs reflexiu, ho comparteixes, si estàs malalt t'aconhorten... Tenir un bon amic o una bona amiga no té preu. Aquest tema és un cant d'agraïment a l'amic i a l'amiga en general però, particularment, a tres bons amics que m'estimo de cor: en Jaume Barceló, en Jaume Barri i en Noè Rivas. Gràcies a ells he pogut surar en alguns moments d'ofec. Si tu, lector o lectora, tens la sort de tenir un amic o una amiga, ja saps que també cal cultivar l'amistat... |
|
4.
Som molta colla Som
molta colla i sonem instruments. els peus, la veu, els llavis, les galtes...
|
Joc corporal xiruquero Quan la Cecília García em va cantar aquesta cançó, poc podia pensar que esdevindria la que donés títol al disc. De fet, ella, que és argentina, me l'ensenyà en la seva llengua. Jo la vaig adaptar al català tot canviant un xic la idea. La lletra original deia: Ésto es un cuarto / un instrumento es / no lo sabemos / pero lo es así. / La pared (el suelo, el techo...) suena así. Sempre m'han captivat les possibilitats del nostre cos per fer sons. I tenia una idea ben curiosa: fer una cançó només amb sons corporals. Aquesta no ho és, però s'hi acosta un xic. Si més no, deixa la porta oberta a la "investigació corporal sonora". Quan vaig pensar en incloure-la al disc, tenia molt clar que no la volia cantar jo sol. Em va semblar que, ara que els animadors professionals ens hem associat, la podria cantar gent vinculada a l'AMAPEI i, per sort, se n'hi va apuntar força, de gent. |
|
5.
Animals petits Hi
ha un animaló que s'arrossega Voles,
mosquit, per dins l'escola, Mira
les formigues que caminen, Segur
que has vist la serp fent esses, |
Cançoneta de microzoologia De cançons que parlin d'animals petits n'hi ha moltes, ja ho sé. Aquest és, però, una mena de tema "enciclopèdic", on hi caben totes les bestietes xicarrones. Solament cal empapar-se de l'estructura, inventar-se un so per cada nou animaló, i llestos. Sóc dels que penso que una canço pot enriquir-se afegint-hi lletres, estrofes noves, i mai no m'he cansat d'animar la gent a provar-ho. Tampoc és tan difícil! |
|
6.
Balla aquesta dansa Balla
aquesta dansa sense fer el distret. |
Convidada, entre dixie i txa-txà La veritat és que aquesta dansa ha esdevingut un megahit, una bogeria. Tanmateix, l'he volgut incloure al disc per fer una referència clara al directe de Sopetes. Per això, està enregistrada amb la mateixa formació del directe, però amb una miqueta més de luxe: hi afegim trompeta i saxo. La combinació dels dos ritmes, un més pasdoble-dixie i l'altre totalment txa-txà, l'hi donen aquesta aura tan "resultona". |
|
7.
Un ou nou com una anou que es cou entre nou ous... i prou Un
ou nou com una anou Un
ou nou com una anou ...
... I l'ou nou com una anou |
Rumbou, tan calentou que cou Recordeu aquell tema d'en Tom Paxton de les ampolles a dalt de la paret? Doncs a partir d'aquella idea i la d'aquest nou embarbussament n'ha sortit aquesta cançó tan fresca. Tot sigui dit que el mèrit d'aquesta cançó no és només meu. Algú (malauradament no recordo el seu nom) em va posar el cuquet a la boca. Em va suggerir la idea amb un xic de melodia i una lletra primigènia que vaig anar evolucionant embarbussadament fins que va sortir com la teniu ara al disc. Amb aquestes ratlles vull agrair la idea a l'inspirador desconegut de la cançó. |
|
8.
Un món de mones Ja
ho sabem; A
mercè del vent, a mercè del temps, Tot
es pinta fàcil, però no ho és (oh, no) Ja ho sabem... Lluita
contra el vent, tu ets el teu temps, Tot es pinta fàcil... Ja
ho sabem... |
Bossa real, amb voluntat utòpica Fa força anys, quan amb en Lluís Pinyot treballàvem en la divulgació de les cançons i els contes recollits a la Costa d'Ivori (vegeu-ho a "É wò Afrika" vol 1 i vol 2. Edicions Raima. Moià, 1995), vaig anar a petar a Barberà del Vallès. Em va convidar un col·lectiu anomenat "Món de Mones". La veritat és que vaig trobar el nom molt encertat per a un col·lectiu que trescava en el tema de la solidaritat i la interculturalitat. Els vaig comentar que m'havia agradat molt el nom. Poc temps després, em va tornar a la ment i vaig escriure quatre versos. Mica en mica, aquelles paraules s'anaven posant a lloc i vaig encetar el treball de la melodia. Hi havia una idea melòdica força clara i un text que continuo trobant-lo rodó (no sóc massa humil, ara, perdoneu). Amb el col·lectiu vam coincidir poc temps després. Jo ja els portava una cassette amb la cançó enregistrada i vaig prometre que, tard o d'hora, l'enregistraria en algun disc. Ha estat molt més tard que d'hora, però la feina queda feta. Voldria dedicar aquesta cançó, no només a les xicotes del "Món de Mones", sino a tota la gent que lluiten per a un món millor des d'entitats com aquella. |
|
9.
Per parar el tren Per
parar el tren |
Cànon de la multa Tinc una debilitat especial pels cànons. Quan estic en colla em ve molt de gust de cantar-ne. Un dels millors reculls de cànons és el realitzat per Oriol Martorell ("Cànons d'ahir i d'avui", en dos volums —dos quadernets. Editorial MF. Barcelona, 1973). D'aquí, a més d'aprendre'n un munt, m'ha nascut la dèria pels cànons. En aquest Cànon de la multa, podeu fer les delícies dels revisors quan aneu d'excursió amb el tren. ...i, parlant de reculls, també us recomano el "Cançoner de butxaca" elaborat per en Marcel Casellas, en Ramont Manent, en Ramon Vilar i jo mateix, que recull més de 126 cançons per a cantar en qualsevol circumstància (Edicions El Mèdol, Eines de Cultura Popular, 10. Tarragona, 2001). Hi ha, a més d'aquest mateix, una bona colla de cànons. |
|
10.
Sono andato dal dottore Sono
andato dal dottore un-mano
/ due-l'altra mano / tre-gamba / |
Tema pop simptomàtic Fa molt de temps que vaig aprendre aquesta cançó. Cap a finals dels setanta, la cantava (la rapejava, millor dit) a l'esplai quan n'era monitor, abans de dedicar-me a l'ofici de cantant-animador. Me la va ensenyar en Lepe Argemí, si no recordo malament. De llavors ençà, l'he cantada a moltes actuacions. Fins i tot la vaig publicar al meu primer cançoner ("Cantar pels descosits". Ed pròpia. Sabadell, 1987). Un bon dia, tot preparant aquest disc, la vaig retrobar. Li vaig fer uns bons retocs i n'hem fet un arranjament ratllant el "hip-hop-dance". Si us haig de ser sincer, hi havia la idea de fer una bogeria, i a l'estudi ens hi vam posar cada cop més i més fins que aquí teniu la bogeria del resultat. ...i per molt que us imagineu que és música de màquina, esteu ben equivocats. Tots els sons que sentiu són acústics i d'instruments, tan reals, com que els hem tocat nosaltres davant d'un micro. |
|
11.
Les formigues Les
formigues, ai, com passegen,
|
Cançoneta de camp Vaig aprendre aquesta cançó de boca de la Maruca Hernández, una bona amiga mexicana que es dedica en cos i ànima a cantar per a la mainada a la zona de Chiapas. En alguna ocasió que ha estat per aquí l'havia convidat a cantar amb mi per escoles i festes populars. Gairebé sempre cantàvem aquesta tonada en el seu idioma (Las hormigas van de paseo, van i van, parabam-bam-bam. Por la calle arriba, por la calle abajo, hoy no quieren trabajar). M'he permès la llicència de fer-ne una adaptació al català. De fet, és una cançó que ha voltat moltíssim per escoles i esplais. Moltes mestres, molts pares em burxaven per a enregistrar-la i, com que ja tocava, aquí la teniu. |
|
12.
La classe malalta L'Amadeu
té mal al peu, Ai,
ai, ai, que això no és una classe. Vès,
l'August ha perdut el gust. En
Josep no s'aguanta cap pet En
Jonàs té sang al nas En
Tomàs té mal al braç. ...que això és un hospital... Ai,
ai, ai, vigila, Marcel, que et cau el pèl. |
Rumba dels pupes Durant una llarga temporada vaig ester recollint moltes idees de l'animació a Europa. Un dels discs que em va frapar més, va ser el del francès Max Rongier, del quan n'he extret la idea d'aquesta cançó. Bé; per ser honest, l'hi vaig agafar la cançó, tot i que, òbviament, la vaig haver de reescriure per adaptar la idea a casa nostra. El format de rumba i la versificació, permeten adaptar-hi músiques de corrandes. Potser és per això que queda a la memòria de la mainada... o potser és per la lletra? I
si voleu més versos us diré que l'Àngel Daban es
va oblidar un paperet a l'estudi. N'hi havia una bona colla d'escrits
i aquí els teniu. No tenen cap desperdici: Hi ha una anècdota curiosa, d'aquesta cançó. Vaig fer una actuació a Arenys de Munt, ara fa un any. La canço de "La classe malalta" era al repertori. Hi va venir en Pep Coca i la seva filla Cecília. En Pep m'explicà temps després que quan feia tres mesos de l'actuació, van passar per davant de l'Ateneu on havia actuat i, sense més ni més, la Cecília va posar-se a cantar: "Ai, ai, ai, que això no és una classe...". En Pep, al·lucinat de la retentiva de la seva filla, em deia que no l'havia cantat mai durant aquests tres mesos! La mainada és com una esponja. |
|
13.
Si hi hagués un món Si
hi hagués un món |
Himne d'espelmes Fa molt de temps que em demanen d'enregistrar aquesta cançó. De fet, com que no és meva, volia esperar que fos l'autor qui ho fés. Però, si us haig de dir la veritat, me'n moria de ganes. I amb tanta insistència, no m'ha estat gaire difícil decidir-me a fer-ho. Vull agrair les facilitats que m'ha donat l'autor de la cançó, en J.F. Virós. Si hi hagués un món és un tema après als Tallers de Folk de l'Ametlla de Merola, a finals dels anys 80. Durant sis anys, un grup de joves d'aquella localitat organitzà aquests tallers on hi apreniem un munt de cançons. De resultes d'aquelles trobades en van néixer molt bones amistats i vam engrandir el nostre repertori amb un munt de cançons, de danses, d'idees... |
|
14.
Remo amunt, remo avall Remo
amunt, remo amunt, Canto
aquí, canto aquí, La
gent va, la gent va, Merda
amunt, merda amunt, És
ben brut, és ben brut, |
Blues direccional El blues és un gènere que m'encisa. Té una força descomunal i una senzillesa aclaparadora. Hi ha molts i moltes cantants de blues que formen part de la meva discografia preferida. És per això que n'he volgut incloure un, en el Som molta colla. I no un qualsevol, sinó aquest enervant d'en Jimmy Reed. M'agrada especialment perquè permet la participació de l'auditori, però no és una intervenció gratuita, sinó que dóna sentit al text de la cançó: entre tots ho farem tot. |
|
15.
Na na é Na
na é. Zimbe. Na
na é.
Zimbe. Soma
dom Jangal. Jangal. Na na é. Zimbe... Mon
fis Appram. Appram. Na na é. Zimbe... (En el text hi ha recomanacions a la mainada per a què mostrin assiduitat als estudis, així participaran en la construcció del seu país) |
Ètnica Els qui heu seguit un xic la meva trajectòria sabeu que en els meus espectacles incorporo cançons de força cultures del planeta, a més de les catalanes i les que pugui haver composat jo mateix. Molts d'aquests temes populars me'ls faig tan meus que a vegades tinc la sensació que ho són, però no és així. De tota manera, aquest sentiment crec que és molt positiu perquè et demostra i et confirma que creus en tot allò que cantes, i la gent que t'escolta ho percep així. |
|
16.
Animals petits (Represa)
|
Jazz microzoològic Una improvisació personalíssima d'en Manel sobre el tema 5 del disc. Deixeu-vos transportar per la sonoritat del piano i estic segur que viatjareu d'una forma ben especial. Quan vaig proposar a en Manel de fer aquesta improvisació, li vaig comentar la intenció d'oferir-vos a vosaltres, oïdors i oïdores, no només un recull de temes, sinó unes cançons interpretades amb sensibilitat. Ben segur que heu notat que ell és qui ha reflectit aquesta demanda amb més naturalitat. Potser és perquè és un Músic en majúscules. |
|
17.
A plegar veles Ha
arribat ja l'hora, amics, Hem
cantat i hem ballat, Si
us he de ser sincer |
Cubana (havanera i rumbeta) I arribem gairebé al final del disc. A les actuacions sempre m'ha agradat acomiadar el personal amb una cançó expressa. Amb A plegar veles hem volgut unir la dicotomia que hi ha entre la tristor del comiat i l'alegria d'haver xalat plegats durant més d'una hora. I com que aquest disc també és una celebració, hem volgut que triomfés l'alegria d'haver disfrutat i les ganes que hi hagi un retrobament proper. Us mola la idea? |
|
18.
Cal nedar Ran
de la riba No
es tracta de recuperar cap temps perdut, Llavors
cal nedar, |
Balada de l'empenta Qui més qui menys, hem pogut viure instants en la nostra vida ben dispars. En algunes ocasions són moments difícils, moments baixos. És molt important tenir-ne consciència per superar-los i poder tornar a surar, amb empenta. |