RePerTOrI

 
 

1•    Masurca del bon dia
2•    Música a la cuina
3•    El parlar d'un amic
4•    Som molta colla
5•    Animals petits
6•    Balla aquesta dansa

7•    Un ou nou com una anou que es cou entre nou ous... i prou
8•    Un món de mones
9•    Per parar el tren
10•  Sono andato dal dottore
11•  Les formigues
12•  La classe malalta
13•  Si hi hagués un món
14•  Remo amunt, remo avall
15•  Na na é
16•  Animals petits (Represa)
17•  A plegar veles
18•  Cal nedar


1.— Masurca del bon dia
Rah-mon Roma

Hola a tots, hola, bon dia!
Hola a totes, bon matí!
Si t'has despertat amb mandra,
vinga, l'has de fer fugir.

Frega't els ulls si badalles
i estira els braços amunt.
Fora son de les orelles,
fora son, que és tot a punt.

A ritme de la masurca
salto, salto del meu llit.
A ritme de la masurca
començo aquest nou matí.

Matinera

Sóc dels que al matí s'aixequen de cop. No tinc cap mena de concessió a fer el mandra (a casa em diuen duracell). De tota manera, entenc el fet d'enganxar-se a l'escalfor dels llençols per apurar fins el darrer instant el moment d'aixecar-se.

Amb Sopetes, ens agrada començar les actuacions amb aquesta cançó, que ha esdevingut un clàssic per preparar el públic i posar-lo en òrbita amb tot el que ha de succeir durant l'estona de l'espectacle. És com dir: "posem-nos tots plegats les piles, que això va de veres".

2. Música a la cuina
Rah-mon Roma

M'agraden les taronges
ben dolces al matí.
Les esberlo per la meitat
i el suc sol va sortint.
   Zupu zupu zup zup zup zup zup...

La llet calentoneta
amb un xic de cacau
galetes que hi naveguen dins:
farem un bon sarau.
   Blub blub blub blub blub...

Si pelo les patates
les puc ben barrejar
amb mongetes, bledes o col ...
que a l'olla hauran d'anar.
   Xupu-xupu, xup-xup, xup, xup...

Agafo la paella
i l'oli en rajolí.
Escapço l'ou i un xic de sal...
deixato amb ritme, així:
   Cliqui tiqui clic clic clic clic clic...

Country-ragamuffin gastronòmic

Els sorolls són ritme, i el ritme és música. La cuina és un dels llocs de la casa on més percussió s'hi reuneix. Els meus amics ja saben que sóc un gormanda, i potser per això acostumo a fer sorollets amb culleretes, gots, tapes i olles sempre que em toca cuinar. De fet, sovint m'han de cridar l'atenció perquè faig sorollets de tot tipus amb qualsevol cosa que hi ha sobre la taula. Se'm va acudir aquesta cançó pensant en alguns d'aquests moments. Estic convençut que vosaltres podrieu allargar la lletra afegint-hi altres plats, coberts de tot tipus, paelles, pots, potets i potinguetes... però, sobretot: tingueu cura de la vaixella bona!

3. El parlar d'un amic
Rah-mon Roma

Molt sovint et dic "amic"
a tu i a tu, que sou aquí.
I has de saber que això ho puc dir
perquè només els bons amics
poden parlar com ho fas tu.

Amb un copet a l'espatlla
en el moment just.
Amb un somriure a la cara
quan em mires profundament els ulls.

Amb un petó a la galta
d'aquells de veritat.
Amb una bona abraçada
quan sobren les paraules de consol.

Però si calen paraules
tant si em dol com si no
me les dius de cor
perquè els amics de veritat
hi són per això, hi són per això.

     Tocant l'acordió, tocant la pandereta
     podem ser amics també i fer una musiqueta.
     Fent un acordió, tocant una amigueta
     podem ser musicals i fer-nos panderetes.
(Pomada)

Molt sovint et dic "amic"
a tu i a tu, que sou aquí.
I has de saber que això ho puc dir
perquè només els bons amics
poden parlar com ho fas tu.

Reggae del bon rotllo

Amb un amic/ga no només hi parles amb paraules. Hi ha tota una sèrie de gestos, mirades, somriures, deixos... que ens són entenedors. Si estàs baix, et fan costat. Si estàs alegre els ho encomanes, si estàs reflexiu, ho comparteixes, si estàs malalt t'aconhorten... Tenir un bon amic o una bona amiga no té preu. Aquest tema és un cant d'agraïment a l'amic i a l'amiga en general però, particularment, a tres bons amics que m'estimo de cor: en Jaume Barceló, en Jaume Barri i en Noè Rivas. Gràcies a ells he pogut surar en alguns moments d'ofec. Si tu, lector o lectora, tens la sort de tenir un amic o una amiga, ja saps que també cal cultivar l'amistat...

4. Som molta colla
Rah-mon Roma, a partir d'una cançó apresa d'una nena argentina.

Som molta colla i sonem instruments.
Són a la vora, potser ho desconeixem:
les mans, sonen així:.....
les mans, sonen així:.....
Això és música, que em fa ser ben feliç.

els peus, la veu, els llavis, les galtes...

 

Joc corporal xiruquero

Quan la Cecília García em va cantar aquesta cançó, poc podia pensar que esdevindria la que donés títol al disc. De fet, ella, que és argentina, me l'ensenyà en la seva llengua. Jo la vaig adaptar al català tot canviant un xic la idea. La lletra original deia: Ésto es un cuarto / un instrumento es / no lo sabemos / pero lo es así. / La pared (el suelo, el techo...) suena así. Sempre m'han captivat les possibilitats del nostre cos per fer sons. I tenia una idea ben curiosa: fer una cançó només amb sons corporals. Aquesta no ho és, però s'hi acosta un xic. Si més no, deixa la porta oberta a la "investigació corporal sonora". Quan vaig pensar en incloure-la al disc, tenia molt clar que no la volia cantar jo sol. Em va semblar que, ara que els animadors professionals ens hem associat, la podria cantar gent vinculada a l'AMAPEI i, per sort, se n'hi va apuntar força, de gent.

5. Animals petits
Rah-mon Roma

Hi ha un animaló que s'arrossega
ben lentament, sempre per terra.
Per això, al damunt hi duu la casa.
     Ffuu, ffuu, ffu. Ffuu, ffuu, ffu.
     Ffuu, ffuu, ffu-ffu.

Voles, mosquit, per dins l'escola,
i a tu l'estudi no et pertoca.
Ja pots marxar, que et farem fora.
     nyiiiiiiiiii, nyiiiiiiiiii,
     nyi, nyi, nyi, nyi, nyiiiiii.

Mira les formigues que caminen,
ai, com recullen menjar a miques.
Sempre van juntetes fent fileres.
     Tiqui, tiqui, ti. Tiqui, tiqui, ti.
     Ti, qui tic tic tic. (bis)

Segur que has vist la serp fent esses,
i has de saber que és perillosa.
Si has de fugir fes ziga-zagues.
     Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí.
     Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
     Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí.
     Sí, que has de has de fugir.

Cançoneta de microzoologia

De cançons que parlin d'animals petits n'hi ha moltes, ja ho sé. Aquest és, però, una mena de tema "enciclopèdic", on hi caben totes les bestietes xicarrones. Solament cal empapar-se de l'estructura, inventar-se un so per cada nou animaló, i llestos. Sóc dels que penso que una canço pot enriquir-se afegint-hi lletres, estrofes noves, i mai no m'he cansat d'animar la gent a provar-ho. Tampoc és tan difícil!

6. Balla aquesta dansa
Rah-mon Roma

Balla aquesta dansa sense fer el distret.
Busca una parella que et faci bon pes.
Gira, gira, gira, i mira-li els ulls.
Fes-li reverència i parla sense embuts:
—Em fa il·lusió que ballis amb mi.
—Precisament és el meu delit.
—Avall i amunt, somriure i petó.
—Ben agafats, i ballem tots dos.

Convidada, entre dixie i txa-txà

La veritat és que aquesta dansa ha esdevingut un megahit, una bogeria. Tanmateix, l'he volgut incloure al disc per fer una referència clara al directe de Sopetes. Per això, està enregistrada amb la mateixa formació del directe, però amb una miqueta més de luxe: hi afegim trompeta i saxo. La combinació dels dos ritmes, un més pasdoble-dixie i l'altre totalment txa-txà, l'hi donen aquesta aura tan "resultona".

7. Un ou nou com una anou que es cou entre nou ous... i prou
Rah-mon Roma

Un ou nou com una anou
es cou entre nou ous. (bis)
...que eren tot nous.
...però l'ou nou es va trencar
i vuit sols me'n van quedar.

Un ou nou com una anou
es cou entre vuit ous. (bis)
...que eren tot nous.
...però l'ou nou es va trencar
i set sols me'n van quedar.

...

... I l'ou nou com una anou
que es cou entre un sol ou. (bis)
...es quedà sol com un mussol.

Rumbou, tan calentou que cou

Recordeu aquell tema d'en Tom Paxton de les ampolles a dalt de la paret? Doncs a partir d'aquella idea i la d'aquest nou embarbussament n'ha sortit aquesta cançó tan fresca. Tot sigui dit que el mèrit d'aquesta cançó no és només meu. Algú (malauradament no recordo el seu nom) em va posar el cuquet a la boca. Em va suggerir la idea amb un xic de melodia i una lletra primigènia que vaig anar evolucionant embarbussadament fins que va sortir com la teniu ara al disc. Amb aquestes ratlles vull agrair la idea a l'inspirador desconegut de la cançó.

8. Un món de mones
Rah-mon Roma

Ja ho sabem;
sempre és difícil ser liana
en un món de mones.
És massa fàcil deixar-se
endur per les ones.

A mercè del vent, a mercè del temps,
a mercè del món, a mercè de tot.
A mercè de modes, a mercè de rodes,
a mercè del mar és fàcil d'anar.

Tot es pinta fàcil, però no ho és (oh, no)
si no et vols tancar ni et fas del desentès.
Hi ha moltes causes per lluitar
i molta gent ens farà costat,
i molta gent ens farà costat.

Ja ho sabem...

Lluita contra el vent, tu ets el teu temps,
tu ets part del món, pots moure'l i tot.
Tu no ets una moda, fes la teva roda.
Navega pel mar cap on vulguis anar.

Tot es pinta fàcil...

Ja ho sabem...

Bossa real, amb voluntat utòpica

Fa força anys, quan amb en Lluís Pinyot treballàvem en la divulgació de les cançons i els contes recollits a la Costa d'Ivori (vegeu-ho a "É wò Afrika" vol 1 i vol 2. Edicions Raima. Moià, 1995), vaig anar a petar a Barberà del Vallès. Em va convidar un col·lectiu anomenat "Món de Mones". La veritat és que vaig trobar el nom molt encertat per a un col·lectiu que trescava en el tema de la solidaritat i la interculturalitat. Els vaig comentar que m'havia agradat molt el nom. Poc temps després, em va tornar a la ment i vaig escriure quatre versos. Mica en mica, aquelles paraules s'anaven posant a lloc i vaig encetar el treball de la melodia. Hi havia una idea melòdica força clara i un text que continuo trobant-lo rodó (no sóc massa humil, ara, perdoneu). Amb el col·lectiu vam coincidir poc temps després. Jo ja els portava una cassette amb la cançó enregistrada i vaig prometre que, tard o d'hora, l'enregistraria en algun disc. Ha estat molt més tard que d'hora, però la feina queda feta.

Voldria dedicar aquesta cançó, no només a les xicotes del "Món de Mones", sino a tota la gent que lluiten per a un món millor des d'entitats com aquella.

9. Per parar el tren
James Wild / Rah-mon Roma

Per parar el tren
en casos d'emergència:
cadena avall,
cadena avall.
Multa si en fas us indegut:
cinc mil.

Cànon de la multa

Tinc una debilitat especial pels cànons. Quan estic en colla em ve molt de gust de cantar-ne. Un dels millors reculls de cànons és el realitzat per Oriol Martorell ("Cànons d'ahir i d'avui", en dos volums —dos quadernets. Editorial MF. Barcelona, 1973). D'aquí, a més d'aprendre'n un munt, m'ha nascut la dèria pels cànons. En aquest Cànon de la multa, podeu fer les delícies dels revisors quan aneu d'excursió amb el tren.

...i, parlant de reculls, també us recomano el "Cançoner de butxaca" elaborat per en Marcel Casellas, en Ramont Manent, en Ramon Vilar i jo mateix, que recull més de 126 cançons per a cantar en qualsevol circumstància (Edicions El Mèdol, Eines de Cultura Popular, 10. Tarragona, 2001). Hi ha, a més d'aquest mateix, una bona colla de cànons.

10. Sono andato dal dottore
Popular italiana / Rah-mon Roma

Sono andato dal dottore
e mi ha detto:
pss, pss; aveva un tic.
E muovo la mano,
e la muovo cosi.

un-mano / due-l'altra mano / tre-gamba /
quattro-l'altra gamba / cinque-culo /
sei-pancia / sette-tutto il corpo

 

Tema pop simptomàtic

Fa molt de temps que vaig aprendre aquesta cançó. Cap a finals dels setanta, la cantava (la rapejava, millor dit) a l'esplai quan n'era monitor, abans de dedicar-me a l'ofici de cantant-animador. Me la va ensenyar en Lepe Argemí, si no recordo malament. De llavors ençà, l'he cantada a moltes actuacions. Fins i tot la vaig publicar al meu primer cançoner ("Cantar pels descosits". Ed pròpia. Sabadell, 1987). Un bon dia, tot preparant aquest disc, la vaig retrobar. Li vaig fer uns bons retocs i n'hem fet un arranjament ratllant el "hip-hop-dance". Si us haig de ser sincer, hi havia la idea de fer una bogeria, i a l'estudi ens hi vam posar cada cop més i més fins que aquí teniu la bogeria del resultat.

...i per molt que us imagineu que és música de màquina, esteu ben equivocats. Tots els sons que sentiu són acústics i d'instruments, tan reals, com que els hem tocat nosaltres davant d'un micro.

11. Les formigues
Popular de Mèxic. Lletra de Rah-mon Roma

Les formigues, ai, com passegen,
com se'n van, venen i se'n van (bis)
Cap amunt s'enfilen, cap avall patinen.
Només volen passejar (bis)

 

Cançoneta de camp

Vaig aprendre aquesta cançó de boca de la Maruca Hernández, una bona amiga mexicana que es dedica en cos i ànima a cantar per a la mainada a la zona de Chiapas. En alguna ocasió que ha estat per aquí l'havia convidat a cantar amb mi per escoles i festes populars. Gairebé sempre cantàvem aquesta tonada en el seu idioma (Las hormigas van de paseo, van i van, parabam-bam-bam. Por la calle arriba, por la calle abajo, hoy no quieren trabajar). M'he permès la llicència de fer-ne una adaptació al català. De fet, és una cançó que ha voltat moltíssim per escoles i esplais. Moltes mestres, molts pares em burxaven per a enregistrar-la i, com que ja tocava, aquí la teniu.

12. La classe malalta
Lletra de Rah-mon Roma, a partir d'un text col·lectiu de l'escola de Cran-sous-Alery, a Annecy (França) [La classe malade]. Música de Max Rongier.

L'Amadeu té mal al peu,
la Rosor mal al ronyó. [bis]
Ai, que el Pau s'ha fet un trau!
Montserrat; què t'has trencat? [bis]

Ai, ai, ai, que això no és una classe.
Ai, ai, ai, que això és un hospital! [bis]

Vès, l'August ha perdut el gust.
La Lorena s'ha torçat l'esquena.
En Ramon ha perdut el son
i la Judit té mal al dit.

En Josep no s'aguanta cap pet
i la Lara s'ha pelat la cara.
Carles, Carles, perquè no parles?
Pobre Sònia, sempre es fa l'òrnia.

En Jonàs té sang al nas
i l'Ivet diu que té fred.
En Bernat s'ha trastocat.
La Dolors s'ha ben confós.

En Tomàs té mal al braç.
La Cristina és massa prima.
És sord el Lluc, com un embut,
i la mestra és una fresca.

...que això és un hospital...

      Ai, ai, ai, vigila, Marcel, que et cau el pèl.
      A l'Àngel Daban els budells li van roncant.
      En Pep i la Bet ja no s'aguanten-guanten drets.
      Com els tremola la gola als Quina Xerinola.
      Els de la Tresca, malalts d'amor per la mestra fresca.
      I el pobre Noè, que mai, que mai li funciona res.
      En Lluís, en Lluís, sempre va fent pis.
      Ai, la Gemma, la Gemma, aquesta noia està que crema.
      Al Toni, un bon dia, el trepitja un tramvia.
      Al garrotín, al garrotan,
            mira, mira l'AMAPEI que bé que ho fan...

Rumba dels pupes

Durant una llarga temporada vaig ester recollint moltes idees de l'animació a Europa. Un dels discs que em va frapar més, va ser el del francès Max Rongier, del quan n'he extret la idea d'aquesta cançó. Bé; per ser honest, l'hi vaig agafar la cançó, tot i que, òbviament, la vaig haver de reescriure per adaptar la idea a casa nostra. El format de rumba i la versificació, permeten adaptar-hi músiques de corrandes. Potser és per això que queda a la memòria de la mainada... o potser és per la lletra?

I si voleu més versos us diré que l'Àngel Daban es va oblidar un paperet a l'estudi. N'hi havia una bona colla d'escrits i aquí els teniu. No tenen cap desperdici:
A l'Arantxa li fa mal la panxa,
en Raül té picor al cul.
A la Meritxell li surt un budell
i a en Pepitu se li veu el...
Al viu d'en Marcel ja li cau el pèl
i al pobre Simó li balla un pulmó.
Fina, la veïna, té molta moquina
i al brut d'en Roger li canta l'alè.
Amb tant de malalt hi ha qui fa l'animal
i a en Ramon, el metge, li surt el fetge.

Hi ha una anècdota curiosa, d'aquesta cançó. Vaig fer una actuació a Arenys de Munt, ara fa un any. La canço de "La classe malalta" era al repertori. Hi va venir en Pep Coca i la seva filla Cecília. En Pep m'explicà temps després que quan feia tres mesos de l'actuació, van passar per davant de l'Ateneu on havia actuat i, sense més ni més, la Cecília va posar-se a cantar: "Ai, ai, ai, que això no és una classe...". En Pep, al·lucinat de la retentiva de la seva filla, em deia que no l'havia cantat mai durant aquests tres mesos! La mainada és com una esponja.

13. Si hi hagués un món
Lletra de Gianni Rodari. Música de Joan Francesc Virós.

Si hi hagués un món
per viure en pau,
per ésser amics
amb una escola
per aprendre a llegir,
escriure i parlar
la llengua de la felicitat.

Himne d'espelmes

Fa molt de temps que em demanen d'enregistrar aquesta cançó. De fet, com que no és meva, volia esperar que fos l'autor qui ho fés. Però, si us haig de dir la veritat, me'n moria de ganes. I amb tanta insistència, no m'ha estat gaire difícil decidir-me a fer-ho. Vull agrair les facilitats que m'ha donat l'autor de la cançó, en J.F. Virós.

Si hi hagués un món és un tema après als Tallers de Folk de l'Ametlla de Merola, a finals dels anys 80. Durant sis anys, un grup de joves d'aquella localitat organitzà aquests tallers on hi apreniem un munt de cançons. De resultes d'aquelles trobades en van néixer molt bones amistats i vam engrandir el nostre repertori amb un munt de cançons, de danses, d'idees...

14. Remo amunt, remo avall
De la cançó Baby, what do you want me to do?, de Jimmy Reed.
Trad. i adaptació de Rah-mon Roma.

Remo amunt, remo amunt,
remo avall, remo avall,
amunt, avall, avall, amunt...
Remo amunt i avall del riu,
remo amunt i avall del riu,
      El riu està molt brut, sí,
      però entre tots el farem net.

Canto aquí, canto aquí,
canto allà, canto allà,
aquí, allà, allà, aquí...
Canto aquí i allà del riu...

La gent va, la gent va,
la gent ve, la gent ve,
Ve, va, va, ve...
La gent va i ve pel carrer...

Merda amunt, merda amunt,
merda avall, merda avall,

Amunt, avall, avall, amunt...
Merda amunt i avall del carrer...

És ben brut, és ben brut,
i ho volem net, ho volem net.

Brut, net, net, brut...
És ben brut i el volem net...

Blues direccional

El blues és un gènere que m'encisa. Té una força descomunal i una senzillesa aclaparadora. Hi ha molts i moltes cantants de blues que formen part de la meva discografia preferida. És per això que n'he volgut incloure un, en el Som molta colla. I no un qualsevol, sinó aquest enervant d'en Jimmy Reed. M'agrada especialment perquè permet la participació de l'auditori, però no és una intervenció gratuita, sinó que dóna sentit al text de la cançó: entre tots ho farem tot.

15. Na na é
Popular del Senegal. Adaptació de Rah-mon Roma.

Na na é. Zimbe.
Na na é. Zimbe.
Na na é, somare na na Zimbe.

Na na é. Zimbe.
Na na é. Zimbe.
Na na é, somare na na Zimbe.

Soma dom Jangal. Jangal.
Soma dom Jangal. Jangal.
Soma dom Jangal so bugue am diplo.

Na na é. Zimbe...

Mon fis Appram. Appram.
Mon fis Appram. Appram.
Mon fis Appram so bugue am diplo.

Na na é. Zimbe...

(En el text hi ha recomanacions a la mainada per a què mostrin assiduitat als estudis, així participaran en la construcció del seu país)

Ètnica

Els qui heu seguit un xic la meva trajectòria sabeu que en els meus espectacles incorporo cançons de força cultures del planeta, a més de les catalanes i les que pugui haver composat jo mateix. Molts d'aquests temes populars me'ls faig tan meus que a vegades tinc la sensació que ho són, però no és així. De tota manera, aquest sentiment crec que és molt positiu perquè et demostra i et confirma que creus en tot allò que cantes, i la gent que t'escolta ho percep així.

16. Animals petits (Represa)
Improvisació de Manel Camp sobre el tema 5 d'aquest disc.

 

Jazz microzoològic

Una improvisació personalíssima d'en Manel sobre el tema 5 del disc. Deixeu-vos transportar per la sonoritat del piano i estic segur que viatjareu d'una forma ben especial.

Quan vaig proposar a en Manel de fer aquesta improvisació, li vaig comentar la intenció d'oferir-vos a vosaltres, oïdors i oïdores, no només un recull de temes, sinó unes cançons interpretades amb sensibilitat. Ben segur que heu notat que ell és qui ha reflectit aquesta demanda amb més naturalitat. Potser és perquè és un Músic en majúscules.

17. A plegar veles
Rah-mon Roma

Ha arribat ja l'hora, amics,
de plegar les veles.
Ha arribat ja l'hora, amics,
de dir-nos adéu.

Hem cantat i hem ballat,
hem saltat i hem rigut,
i com més ample és la rialla
més tens el cor complagut.
Encomana rialles per aquí,
encomana'n allà
i riu, i riu, i riu,
i riu sense parar.

Si us he de ser sincer
us dic que m'ho he passat molt bé.
Les vostres cares no enganyen,
sé que vosaltres també.
Ai, quan cantem vivim,
ai, quan vivim cantem.
Canta, viu, canta, viu,
i no t'adormis en l'intent.

Cubana (havanera i rumbeta)

I arribem gairebé al final del disc. A les actuacions sempre m'ha agradat acomiadar el personal amb una cançó expressa. Amb A plegar veles hem volgut unir la dicotomia que hi ha entre la tristor del comiat i l'alegria d'haver xalat plegats durant més d'una hora. I com que aquest disc també és una celebració, hem volgut que triomfés l'alegria d'haver disfrutat i les ganes que hi hagi un retrobament proper. Us mola la idea?

18. Cal nedar
Rah-mon Roma

Ran de la riba
l'aigua dels meandres esquitxa.
Sempre aconhorta reposar ...
i s'avança tot nedant.

No es tracta de recuperar cap temps perdut,
que el temps no podem perdre'l mai.
Et cal acollir cada riu amb tendresa,
sense por i amb la paraula clara.

Llavors cal nedar,
com si d'una braçada en depengués
tot allò que et volta....

Balada de l'empenta

Qui més qui menys, hem pogut viure instants en la nostra vida ben dispars. En algunes ocasions són moments difícils, moments baixos. És molt important tenir-ne consciència per superar-los i poder tornar a surar, amb empenta.