PrEseNtAcIÓ
 

      És ben cert. Tots els camins menen a Roma. A Rah-mon Roma, evidentment.
      Si escolteu aquest disc descobrireu que les formigues, els cargols i els mosquits són alguns dels personatges que segueixen la ruta cap a Roma. Es tracta d'un camí que pot partir de qualsevol lloc: del Senegal, dels Estats Units o de Catalunya; un camí que es pot fer de qualsevol manera, a peu, amb tren o amb barca; un camí que convida a cantar i a ballar, a ritme de masurca, de blues, de rumba o de balada; un camí on es troben bons companys de viatge, de les més diverses procedències, com Marcel Casellas, Manel Camp, Juanjo Muñoz, els Pomada, els Blackbirds, Joan Reig, Abdoulaye Soumah, els Sopetes, el Cor Tarentel·la o la gent de l'AMAPEI; un camí, en definitiva, atractiu pels petits, assequible pels adults i recomanable per tothom, perquè parla de coses tan elementals que ens afecten a tots. Així de senzill.
      Després de divuit anys de permanent dedicació a a la música tradicional i a l'animació infantil, a l'hora de posar-se a fer aquest nou treball, Rah-mon Roma ha mirat enrera, ha observat el llarg camí recorregut i, tornant la vista endavant, ha arribat a una sàvia conclusió; una conclusió que de fet és tota una proclama: "Som molta colla". La colla, però, de tan engrescada com està fent el camí cap a Roma, sembla no tenir-ne prou, i per això, unànimement, exigeix a l'artista: "Una cançoneta i mo n'anem!"

FERRAN RIERA    
23 febrer 2002       
  QuAtrE rAtLLeS dE L'aUtOr
 

      18 anys d'ofici de cantant-animador i rondallaire són una molt bona excusa per presentar-vos noves cançons, no només per a la mainada, sinó també pels joves, els pares i mares i els avis, en definitiva: per al públic familiar.
      18 anys representats amb 18 cançons (una coincidència?!) i unes col·laboracions de luxe. I com que tinc la sort de treballar en la feina que més m'agrada, encara penso dedicar-m'hi 18 anys més, si em deixeu.
      Gràcies a tots!

RAH-MON ROMA    
 

  JuStIFiCaCIó
       Aquest disc és fruit d'una dèria que arrossego de fa molt de temps. I per explicar-vos-ho des del principi voldria que entenguéssiu que l'anomenada Animació Infantil té un mal segell. Per definició, l'ANIMACIÓ pretén englobar sempre TOT el públic assistent a un espectacle d'aquest gènere. Implica no tan sols el públic infantil, sino també els pares, les mares, els avis, les àvies... Per tant, crec que seria bo canviar aquesta definició-etiqueta per passar a anomenar-la Animació familiar (per molt carrinclona que pugui semblar la definició) o bé, extrapolant a d'altres gèneres parents: Espectacle per a públic familiar.
      Feta aquesta reflexió prèvia crec que entendreu la tria de cançons d'aquest CD. Hi ha peces molt adeqüades per a públic infantil. Altres són més adeqüades per a nens i nenes. Altres, per a nois i noies. Per a joves, algunes més. I per a pares i mares, també.
      Del 1984 al 2002 han passat divuit anys. Divuit anys d'ofici que em donen "la majoria d'edat". Aquest és, doncs, un disc de celebració, d'aniversari, un disc regal, un disc per compartir.
      Per això m'he plantejat un disc farcit de col·laboradors. Al llarg dels divuit anys que treballo en aquest ofici he conegut un munt de gent que m'ha aportat molt, m'ha ensenyat moltíssim, m'ha demostrat que la senzillesa i la honestedat en la tasca de cada dia, sigui la que sigui, és la millor arma. He volgut convidar a participar algunes d'aquestes persones en el Som molta colla. La tria ha estat molt personal, evidentment, i la resposta entusiasta, enervant, al·lucinant... Jutgeu-ne vosaltres mateixos el resultat.
      Entre la primera idea (sorgida a principis del 97) i el resultat final, a part que ha plogut molt, hi ha hagut força evolució (he anat retocant el repertori, va passar per davant el projecte del CD-Rom Sopa de Meravelles...). Algunes persones i/o grups que havien estat convidats i convidades en un primer intent, no han pogut participar-hi, bàsicament per qüestions de calendari (em reservo la possibilitat de futures col·laboracions).
      Ha estat un projecte força complexe de coordinar, però n'estic molt content.
  El DeSEnVoLUPaMeNt
       A finals de l'any 2000, faig una tria definitiva de les cançons que inclourà el CD i n'enregistro una maqueta de treball. A principis del 2001 faig a mans la maqueta a la gent de Sopetes, incloent-hi en Marcel, a qui li encarrego els arranjaments. Amb ell, farem una sessió de treball per a decidir la instrumentació i una primera aproximació a les intervencions de les col·laboracions. Mentretant, vaig connectant amb tots els col·laboradors i els faig arribar també la maqueta. Amb alguns d'ells ens haurem de veure en més d'una ocasió. Tot això ho deixo enllestit abans de l'estiu. Ja els he donat les dates de l'enregistrament.
     En Marcel inicia la tasca de creació a finals de l'estiu, quan s'han confirmat totes les col·laboracions i es té molt clara la instrumentació en cadascuna de les cançons. A mitjan setembre, la cosa estarà ben llesta.
     El dia 1 d'octubre ja som a l'estudi per sonoritzar la bateria, les guitarres i el contrabaix. El dia següent comencem a enregistrar. Al llarg de tot el mes han intervingut a l'enregistrament una bona colla de gent (quaranta-sis persones!!!). Entre bambalines encara n'hi ha hagut més: temes de producció, disseny d'aquesta pàgina web, la realització del video-clip, el disseny i la realització de la caràtula, en Ferran Riera, que n'ha fet la presentació, el personal de discogràfiques que he visitat, contactes diversos que han rebut propostes concretes de difusió per al disc... una bona colla.
     Ara que escric aquestes ratlles ens hem endinsat al 2002, i ben segur que encara hi haurà més intervencions en aquest disc. Alguna d'elles no haurà quedat reflectides en els crèdits. Des d'aquí la meva disculpa i el meu sincer agraïment.
  El "GaSTu"
 

     Sempre és difícil comptabilitzar la despesa d'un projecte amb aquesta envergadura, però mireu quin és el "gastu" que hem patit per a què tot rutllés i quedés com ha quedat.

Unes 300 hores de preparació (més que menys).
Aproximadament 150 hores d'estudi.
Un centenar de viatges llargs a l'estudi,
Molts d'altres per assajos, gestions i mandangues.
Tot plegat, uns 7.500 quilòmetres recorreguts.
12 còpies en k7 de la maqueta.
Qui-sap-les trucades telefòniques.
Un parell de resmilles de material imprès.
Una cinquantena llarga de correus electrònics.
2 dissenys complets de web.
52 menús a Ca la Iaia.
423 cafès/tallats/cafès amb llet.
4 coques gegants.
78 litres d'aigua.
4 hores de video enregistrades.
Moltes hores de son.
6 CD de treball.
33 còpies de CD.
28 mal-de-caps ...i ens descomptem (un d'ells gairebé crònic).
12 contactes directes a companyies discogràfiques.
Consultes a 6 segells més.
4 bolquers.
2 visites a TV3.
2 potitos de papilles.
2 visites a l'SGAE.
358.256 somriures.
Hores incomptables davant de pantalles d'ordinador.
Una nota de premsa ...de moment.
Alguna que altra enrabiadeta.
2 pernils.
19 Gigas d'informació sonora, recollides bàsicament en un Exabyte.
Tres o quatre gigas d'informació gràfics.
352 grams de plastilina i força paciència per donar-li forma.
Manyocs de nervis.
Algunes disculpes (som humans!).
Molts, moltíssims agraïments.
Un altre somriure.
...