El bon amic Jaume Barceló m’ha deixat espatarrat. M’envià una glossa en motiu dels 25 anys de professió en el món de l’animació. La veritat és que encara em fan pensar aquestes paraules tan triades, amb elogis i crítica, tal com ha de ser una bona glossa. Crec que l’ha clavada. Moltes gràcies.
“Als teus vint-i-cinc anys d’animador”
Encarnes l’animació,
la torxa dus ben dreta,
ets persona tot condreta,
en aquesta professió.
Arreu, arreu, nomenat,
per molts ets apreciat.
Com amic vull ressaltar:
els principis-criteri,
serietat-equilibri.
Tenir amics és ben sà,
tú, d’això no et pots queixar.
Cada persona és un món,
cada vida és un drama,
dos caires, doble trama,
pels humans, que som com som.
Basta un mot, un segon,
d’un proïsme a un proïsme,
ja hem fet un abisme,
¡es confon qui es confon!.
I per molt que disfrutam,
glops de plors ens abeuram.
Cal seny de bístia vella,
i un fetge de ca de bou…
Sens això res ens commou,
la vida és gibrella.
Sempre, Rah-mon has estat,
bon amic, fort auxili,
m’entra tot un deliri,
d’emoció i feredat.
T’he fet un petit glosat,
senzilleza t’aculli,
amor i cordialitat,
dins el teu cor estojat,
l’ànim ten-lo ben guardat,
mai sofreixi termini.
De la teva professió,
fes vida en gran passió.
I de la teva passió,
intens, viu, la professió.
Una forta abraçada
Felicitats. “Molts i Bons”
Jaume Barceló
