Vista del Campus de la HUFS des del meu apartament

Dimecres 30 d’abril

El vol, la veritat ha estat molt tranquil. He dormit força i amb el veí coreà no ens hem pas molestat gens, ans al contrari. La Laura m’esperava a l’aeroport i hem fet un trajecte prou llarg com per xerrar una bona estona —una hora i mitja— fins a la Hankuk University of Foreign Studies. Llavors, els protocols de l’apartament, els companys de facultat, de departament, hem saludat uns quants alumnes, hem dinat un espectacular sushi japonès, hem visitat la facultat, he conegut en Josep M. Coll, professor de Marketing internacionsl a diverses universitats coreanes —és de Castellterçol i tenim coneguts comuns!— i en Jaume Giné, de la Korea Foundation Field Research Fellow i becar per tres mesos del Departament d’Economia Aplicada de l’Autònoma. Amb en Jaume —que és ja el meu nou veí d’apartament, tenim també coneguts comuns, ja que ha treballat Durant molts anys en l’àmbit de la Cooperació internacional.

Tanmateix, ara que escric aquestes ratlles, són aquí les 7 de la tarda, mentre a casa són les dotze del migdia… i no he dormit el que em tocava. De tota manera, encara no planxaré patilla. Hem quedat per sopar amb la jefa de la Laura a ¼ de 9 del vespre, hora poc habitual, però de conveniència hospitalària. Em fare una dutxeta i tot net…

Em un altre moment escriuré quatre notes bàsiques sobre els nostres comportaments culturals antagònics i els seus possibles significats (o no). Entre d’altres, les salutacions, els gestos, els sons… Hi ha suquet per estona! Ara us deixo amb un detall de la vista al campus. Em sap greu no poder-vos afeir els sons de l’Aikido, però això forma part de les coses que em reservo. Salut!