Una reflexió en veu alta.
Quan vaig començar a exercir l’ofici d’animador infantil amb conscient seriositat professional, encara no existia cap col·lectiu aglutinador, en aquest sector. Va ser, cap el 1997, ara fa 10 anys, que vam començar a gestar una associació que volia unir els professionals del sector amb la voluntat de ser fidels a les actituds originals de l’ofici i la d’avançar i assentar fonaments en les necessitats i funcionaments lògics de qualsevol sector professional.
Com passa a tot arreu, els esforços són proporcionals als resultats. Crec que s’ha avançat molt el la construcció d’aquest gremi, però que encara falta molt, molt camí per recórrer. Cal unificar criteris d’actuació —davant de tants inputs… Cal que, com a integrants professionals del col·lectiu, sapiguem donar el tret distintiu. Que els nostres clients puguin discernir amb claredat les propostes serioses, madures i treballades de les matusseres i els calcs tòpics i fàcils sense una reflexió conscient —el barroerisme és un ingredient que corre lliure per alguns escenaris. Els professionals de qualsevol sector són, evidentment, més cars que els que fan intrusisme laboral, però el seu servei té un valor afegit que al col·lectiu no-professional li manca. Ara bé; també cal ser conscients del què tenim al gremi, del que som, el que fem i representem cadascú. La meva àvia deia: “No només cal ser bo, també se n’ha de semblar”. I m’afegia que no ens podem deixar portar pel món, sinó que nosaltres som els que l’hem d’anar portant i l’hem de fer evolucionar i avançar.
Crec que ens ha de revoltar —si més no, a mi m’exaspera— rebre a les nostres bústies de correu publicitats tan surrealistes i enganyoses (ho sento, però no puc admetre que siguin errades inconscients) com:
“Espectacles de gran format”, amb dos “músics professionals” i un “equip de so d’última generació” (2 autoamplificats i una taula amb efectes incorporats), per 320€.
O veure preus tan apretats, anticonvenis i/o il·legals com: “Duet per 400 € +IVA, amb 15% de comissió inclosa” Això vol dir, senyors, que si treiem el 15% de comissió (60€), un 20% d’IRPF (68€), Seguretat Social i gestió de facturació (80€), unes despeses de desplaçament justetes (25€), unes dietes irrisòries (15€ per cap) i una amortització d’equipaments (com que hi ha ben poca cosa posem-hi 30€)… sense descomptar res més, queden “nets” 53,5€ per cap. Cap conveni laboral no ho acceptaria, això!!! Amb aquests preus, està més que clar que els individus que presenten la proposta NO són professionals.
Sempre hi ha hagut intrusisme i sempre n’hi haurà. Sempre hi ha hagut estrats de mercats i convé que no desapareguin —com també convé que no hi hagi trasvassaments, en aquests estrats, tant amunt com avall (en un proper article ja m’entretindré en aquest sucós tema). El que cal és deixar el llistó de la professionalitat ben alt, i que no hi hagi cap mena de dubte de la tipologia i la qualitat de l’espectacle que es contracta. En la forma. En el fons. En el rigor. I en el preu.
