Un projecte que s’engega. Sense presses i sense pausa.
Al darrer sopar d’Assamblea de l’Associació de Músics i Animadors Professionals d’Espectacles Infantils (AMAPEI) se’n va tornar a parlar. Altre cop les anècdotes viscudes per un, per l’altre i pel de més enllà ens van amenitzar el sopar. Rialles, sorpresa, indignació, tendresa, reflexió, bon humor… Les vivències personals, allò que ens marca, allò que recordem carinyosament —o potser algunes amb ràbia impotent—, ho anomenen de moltes maneres: anècdotes, batalletes, casos, facècies, situacions, vivències, històries…
Quan n’expliquem, sempre hi ha algú que deixa anar la frase “n’hauriem de fer un llibre!”. Doncs m’hi poso. Engego el projecte. Sense pressa, però sense pausa. Per això entro a casa vostra, a la vostra lectura i intentaré empipar-vos per a què em feu arribar les vostres històries, per aconseguir exclusives, per recollir allò que enriquirà la sapiència popular, per deixar escrites les millors anècdotes del gremi… Si voleu que vingui a veure’us, també les enregistraré.
Estic obert a tothom: gats vells, cadells nous, grups, duets, tercets, solitaris, patums, mamuts, dinosaures de l’animació… envieu-me correus (info@rah-mon.com), truqueu-me (607408947), atureu-me pel carrer, envieu-me les vostres històries…
Apa-li!
Les estic esperant des de ja mateix.
(NOTA: Si algú més hi vol potinejar, endavant!)
