, , , , , , ,

CATALUNYA, BOLO A BOLO

El projecte que fa uns mesos vaig anunciar al present bloc, ja ha pres forma. Us passo una imatge de l’estat actual del bloc que serà destinatari de les anècdotes i històries que vulgueu explicar delsvostres bolos arreu de Catalunya i l’estranger. De moment, no està visible. Més que res, perquè m’agradaria penjar-lo amb unes quantes entrades, i que fossin de gent diversa.
Les possiblitats de participació que hi ha en són moltes, i senzilles:

1.— Enviar els vostres textos directament a la meva adreça de correu.
2.— Quedar algun dia per fer un cafè (o cerveseta, o un toc, una ratafia, un suc, un got d’aigua… el que sigui!). Les enregistrem i ja les escriurem posteriorment (és la via que us dóna menys feina, però segons què i quant beus, potser algun maldecap ressacós).
3.— Si algún espectador (pares, avis, vailets i vailetes…) també en volen explicar alguna, que tirin de qualsevol membre de l’AMAPEI o la TTP. Que li expliquin amb pèls i senyals, i ells que en ho faci arribar.
4.— La via que vulgueu iniciar vosaltres sempre serà benvinguda i celegrada…

Nota: Si podeu il·lustrar la història, serà brutal!

La idea és que, mica en mica i entre tots, anem confegint aquest anecdotari. Pel que he sentit fins ara, pot ser molt potent!
Són aquelles coses que només que en trieu una de bona cada companyia —de les moltes que us han passat—, en tindrem una seixantena de bones!!!

/by
, ,

VAGA


Aquests dies, llegeixo a blogs i diaris tot un reguitzell de campanyes, manifestos i notícies engrescadors per a la recuperació de tradicions de casa nostra versus “tradicions” comercials de relativa nova creació. Que n’és de fàcil deixar-se endur pel corrent imperant. Que n’és de fàcil incorporar tota aquesta imatgeria iconoplasta de tons vermells i blancs. Que n’és de fàcil claudicar a tants estímuls, a tants ítems que et van perforant com una tortura de gota malaia…
Però que n’és d’engrescador, de divertit, de guapo i de tradicional, d’il·lusionant, de frapant i entendridor, de familiar i meravellós, seguir costums tan únicament nostres com el fer cagar el tió, muntar el pessebre (amb el dimoni banyut, el capellà dalt d’un ase, els caganers tan diversos que anem incorporant a la cole), entaular-se el dia de Nadal amb una bona escudella i carn d’olla (deixeu-vos de mariconades com els llamàntols, les llagostes i els llagostins, que no es mereixen —pobres bèsties— ser a taula aquest dia). I que visquin les llufes! I tornem a fer l’expedició en recerca de l’Home dels Nassos… I que visquin els Tres Reis de l’Orient… però que visqui també la mesura, la sostenibilitat i l’ètica.

Amics lectors:
BON NADAL I MILLOR 2008!!!

• I si ho voleu en infinitat de llengües, cliqueu. Hi surt imatgeria vermella i blanca, però ja esteu advertits.
• Aquí teniu una pila de recursos pel Nadal, i aneu amb molt de compte, que fins i tot al CNL s’hi han colat estranys!

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Rebut fa uns dies per diverses vies, aquest manifest ens hauria de fer reflexionar, però també actuar amb consciència i en conseqüència.

04/12/07 – La Plataforma Anti-Nadal-Inundat-pel-Consumisme (PÀNIC) manifesta que aquest any Ses Majestats els Reis Mags d’Orient es declaren en vaga indefinida i que, fins que no siguin satisfetes les seves demandes, no es mouran de l’Orient Llunyà.


Les raons que han portat a Ses Majestats a prendre aquesta decisió dràstica són les següents:

1. L’Equip de Patges Reials està fart de portar tones i tones d’objectes inútils i de regals que van a parar al fons d’un armari o a l’abocador sense haver-se fet servir mai.
Un 10% de les persones del món consumim el 70% dels recursos

2. Degut a la gran quantitat de regals sol·licitats, l’Equip de Patges Reials està obligat a fer jornades laborals que no respecten el conveni del Sindicat de Personatges Nadalencs. Buscar cada cop més regals i al preu més baix obliga a treballar a milions de persones de països empobrits en jornades inhumanes
3 de cada 5 treballadores de les fàbriques de roba del món no tenen contracte, fan més de 70 hores setmanals i cobren menys de 100 euros al mes

3. Ses Majestats estan farts de portar regals que només es poden trobar a grans superfícies i centres comercials i troben a faltar el contacte amb els seus amics botiguers i botigueres.
A l’estat Espanyol es tanquen 11 botigues de barri diàries per culpa de les grans superfícies

4. Ses Majestats no volen portar més regals fabricats per empreses que no respecten els drets dels treballadors i les treballadores i que se’n van a països pobres a contaminar el que no els deixen contaminar a Europa i els EEUU.

Per aquestes raons el PÀNIC declara una vaga indefinida fins que no hi hagi un compromís generalitzat de:
1. No regalar per regalar i mantenir un criteri racional
2. Acordar amb la família i els amics el pressupost màxim dels regals per no convertir el nadal en una competició
3. Evitar que els nens i nenes rebin allaus de regals que no tindran mai temps de fer servir
4. Prioritzar els regals fets per un mateix o una mateixa
5. Prioritzar els regals ecològics, justos i de proximitat
6. No deixar-se portar per la publicitat i tenir criteri propi
7. Donar preferència a regals culturals i amb contingut
8. Dedicar el nostre temps als altres: és el regal més valuós.

Així doncs, des del PÀNIC esperem que les vostres cartes i correus electrònics d’enguany segueixin aquestes reivindicacions. Si no és així, ja podeu esperar asseguts que no hi haurà ni cavalcada, ni camells, ni regals, ni tan sols carbó.

PS: La CNT (Col·lectiu Nadalenc de Tions) també ha subscrit el manifest del PÀNIC. Per tant els Tions tampoc cagaran fins que es desconvoqui la vaga.

FEU CÓRRER AQUEST MISSATGE!!


/by
, , , ,

ESPECIALISTA EN LA GENERALITAT (ei… no la de Catalunya!)

Des que hi va haver la reforma educativa que redefinia els continguts i la nova denominació de l’ensenyament obligatori, vaig pensar que en la meva feina podria fer propostes d’espectacles més acotats, a nivell evolutiu i pedagògic. Després d’anys de contacte escolar me n’adono que en el meu àmbit he hagut de fer unes passes enrera per poder sobreviure sense conflictes de consciència. M’he hagut d’especialitzar en la generalitat, si em perdoneu l’expressió. En l’àmbit de l’animació —la meva disciplina primigènia— m’he hagut d’anar empescant repertoris prou engrescadors com per captar els nens-i-nenes-ganàpies de 6è i que, alhora, no fossin massa complexes per a permetre que ens nens-i-nenes-xicarrons de P3 poguessin seguir-los.

Si t’atures a mirar-ho, fredament, els qui preparem, oferim i presentem espectacles d’animació a les escoles podriem estar provocant aberracions de l’alçada d’un campanar. A nivell musical, psicomotriu, matemàtic… ja que les necessitats educatives en els nivells que se’ns posen al davant —gairebé sempre des de P3 fins 6è, tots junts— són, evidentment, molt diverses. Ara bé; cal tenir ben present que els espectacles d’animació són propostes comunicadores que haurien de ser capaçes de crear unes dinàmiques de convivència entre els infants de totes les edats. Hauríen de ser capaçes de generar unes actituds de respecte entre generacions, procedències, sexes, cultures… Hauríen de ser capaçes d’encomanar una festa el més natural i creïble possible. Hauríen de ser capaçes, sobretot, de tractar la mainada tal com és: com a persones.

Aquests aspectes —més lúdics, si voleu,— no són també pedagògics? L’art dels animadors —l’animació entesa, evidentment, com a tresor autòcton— rau en saber ser, precisament, un bon comunicador especialista en la generalitat. (Ei! no la de Catalunya!)

/by