El bon amic Jaume Barceló m’ha deixat espatarrat. M’envià una glossa en motiu dels 25 anys de professió en el món de l’animació. La veritat és que encara em fan pensar aquestes paraules tan triades, amb elogis i crítica, tal com ha de ser una bona glossa. Crec que l’ha clavada. Moltes gràcies.

“Als teus vint-i-cinc anys d’animador”


Encarnes l’animació,
la torxa dus ben dreta,
ets persona tot condreta,
en aquesta professió.
Arreu, arreu, nomenat,
per molts ets apreciat.

Com amic vull ressaltar:
els principis-criteri,
serietat-equilibri.
Tenir amics és ben sà,
tú, d’això no et pots queixar.

Cada persona és un món,
cada vida és un drama,
dos caires, doble trama,
pels humans, que som com som.
Basta un mot, un segon,
d’un proïsme a un proïsme,
ja hem fet un abisme,
¡es confon qui es confon!.
I per molt que disfrutam,
glops de plors ens abeuram.

Cal seny de bístia vella,
i un fetge de ca de bou…
Sens això res ens commou,
la vida és gibrella.

Sempre, Rah-mon has estat,
bon amic, fort auxili,
m’entra tot un deliri,
d’emoció i feredat.
T’he fet un petit glosat,
senzilleza t’aculli,
amor i cordialitat,
dins el teu cor estojat,
l’ànim ten-lo ben guardat,
mai sofreixi termini.

De la teva professió,
fes vida en gran passió.
I de la teva passió,
intens, viu, la professió.

Una forta abraçada
Felicitats. “Molts i Bons”

Jaume Barceló

Aquí teniu una cançó d’en Xesco actualitzada.
Amb l’Oriol Casas, hem enregistrat aquesta versió del SI ENS DEIXESSIM DE ROMANÇOS en l’any Xesco 2009. El proper 21 de juliol es compleixen 25 anys de la seva mort física, però en Xesco encara és ben viu…
Us la podeu baixar en MP3 si cliqueu el títol. M’agradaria que n’escrivissiu algun comentari.

SI ENS DEIXESSIM DE ROMANÇOS
L’ou ferrat (Rah-mon Roma i Oriol Casas)
H.Zaret i L.Singer. Adaptació de Xesco Boix. De la cançó “It Could be a Wonderful World”.
Quarta, cinquena i sisena estrofa de Rah-mon Roma.

Si ens deixéssim de romanços
i ens estiméssim com cal,
el món podria ser un paradís terrenal,
el món podria ser un paradís, tan llis,
el món podria ser un paradís.

Si cada petit pogués tenir un bressol,
si els treballadors poguessin prendre el sol,
si tothom tingués habitacles com cal,
el món podria ser un paradís, tan llis,
el món podria ser un paradís.

Si tothom sabés aquest petit secret,
el de pensar en els altres i oblidar-se un poquet,
no caldrien metges ni estupefaents,
tots viuriem més que contents, oh, oh, (recontents)
tots viuriem més que contents.

Si els nens i les nenes poguéssin tenir
un pit amatent per abraçar-los un xic.
Si tohom estimés sense esperar res més,
el món podria ser un paradís, tan llis,
el món podria ser un paradís.

Si podem trobar tot el que és positiu
en cada coseta de tot el que es viu
ens oblidariem de baralles i crits.
No viuriem més ensopits, ja us dic,
no viuriem pas ensopits.

Si cada moment, siguis petit o gran,
és una sorpresa que vius expectant
ens farà ben créixer tirant endavant
i el món farà empènyer constant, endavant,
el món farà créixer constant.

Crèdits
Oriol Casas: programacions i base electrònica.
Rah-mon Roma: veu, guitarra i melòdica.

Talls de veu extrets de la cançó Si ens deixéssim de romanços, cantada per en Xesco Boix amb mainada al disc “El flautista d’Hamelin (Auvi, 1982). Ell la va aprendre de la versió del It Could Be a Wonderful World que cantava en Pete Seeger.

L’ou ferrat el formen l’Oriol Casas, en Weren’s i en Rah-mon Roma.

Enregistrat a Taifa 48 (Terrassa), per David Pérez i Joan Boada, l’11 de juny de 2009. Mesclat el 14 de juliol per David Pérez, amb en Joan, l’Oriol i en Rah-mon.


A casa, he proposat de veure aquesta pel·lícula en família. Crec que pot ser molt important per a tenin encara més consciència de tot el que ens envolta en aquest món. L’he començat a visionar tot sol i m’està impactant moltíssim. Crec que, fent cas a les paraules del director —i això que encara no l’he acabat de veure—, ja us la recomano.

Estamos viviendo un periodo crucial. Los científicos nos dicen que solo tenemos 10 años para cambiar nuestros modos de vida, evitar de agotar los recursos naturales y impedir una evolución catastrófica del clima de la Tierra.
Cada uno de nosotros debe participar en el esfuerzo colectivo, y es para sensibilizar al mayor número de personas que realizé la película HOME.
Para que esta película sea difundida lo más ampliamente posible, tenía que ser gratuita. Un mecenas, el grupo PPR, permitió que lo sea. Europacorp que lo distribuye, se comprometió en no tener ningún beneficio porque HOME no tiene ningún interés comercial.
Me gustaría que esta película se convierta en vuestra pelicula. Compártelo. Y actúa.

Yann Arthus-Bertrand

Aquí teniu l’enllaç al YouTube. Penseu que hi és en format “normal” i el alta definició. Us recomano la segona, evidentment.

…En Bono amb el Fuentes.

Això em serveix de prèvia pel concert que aquesta nit viuré al Nou Camp.
Hi estic convidat per en Jordi, el meu cunyat i, la veritat, em fa molta il·lusió!!!

…un nou tema del concert de la Coral Piafònica, penjat al You Tube…

El proppassat dimarts, 16 de juny, els del “Coru” de la Piafònica vam fer el concert de final de curs. L’afició a cantar es va veure realment compensada amb una actuació que ens va deixar a tots, públic i cantaires, amb molt bon gust de boca. Alguna de les peces ja ha estat penjada al YouTube, i la deixem a la vista per a què, si no vau poder gaudir d’aquell moment, en pogueu copsar un Tastet telemàticament.


Publicada a http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/, hi trobareu una entrevista a la meva “il·lustradora particular”. La Mercè Galí i jo, com aquell que diu, som gairebé de família, amb trets comuns molt estrets: Sant Llorenç Savall, esplai, Escoles d’Estiu, música tradicional, mainada i infants, amistats comunes, L’Auditori, Vallès Occidental… No és que siguem cul i merda, però ens escrivim amb certa continuïtat, ens informem de coses que passen, li encarrego alguna que altra feina…

Avui m’ha enviat un enllaç a una entrevista seva que, com que m’ha encantat, us la referencio per si algú li pot interessar. L’enllaç, d’altra banda, és molt llaminer perquè ens porta a visitar un bloc farcit d’il·lustracions, il·lustradors i ART (en majúscules, és clar!).

No ho feu pas per mi; feu-ho per ella i pel reguitzell de noms que hi trobareu: visiteu l’enllaç!!!

(A la foto, hi veieu la mare Mercè petonejant la seva filla Laia).


SI PER UN DIA…
L’AMAPEI canta els Drets dels Infants

En Rah-mon Roma participa en aquest doble CD col·lectiu amb dues cançons.
Si per un dia… l’AMAPEI canta els drets dels infants. Doble CD col·lectiu (2009).
En aquest treball hi trobareu vint-i-dues peces cuinades especialment per aquest projecte per una vintena d’animadors o grups de l’Associació de Música i Animadors Professionals d’Espectacles Infantils. Un doble CD amb ganes de fer-se conèixer arreu. Amb la participació de més de 250 persones. Disseny acuradíssim de Cèl·lula i un enllaç addicional virtual on hi podreu trobat moltíssima més informació del projecte, la seva realització, les cançons, els acords… Ho trobareu tot, properament, a

www.siperundia.org

Editat per REDISCUS. Disponible a partir del mes de març.


Rah-mon i el petit garçon

ESTRENA A LA MOSTRA D’IGUALADA, el 5 d’abril
Plaça de l’Ajuntament
No hi ha color! Quan els pares ballen amb els seus fills, creem una atmòsfera màgica, un ambient engrescador, una interacció brutal, unes situacions entranyables, especials, imborrables. Tothom qui ha tingut fills ens ho pot corroborar.
Aquest espectacle ha estat dissenyat per a ser familiar. En la dinàmica de les cançons i les danses del muntatge —creades expressament per a l’espectacle—, els avis hi ténen un paper importantíssim, els pares una funció dinamitzadora i la mainada n’esdevé el principal protagonista. Els germans més grans, els tiets, els parents… tothom trobarà motivacions per a implicar-se i xalar amb les històries cantades i dansades.

Idea i producció de Rah-mon Roma, amb grafisme i il·lustració de Mercè Galí. …i el petit garçon és en Quico Samsó.


Enguany compleixo 25 anys d’ofici.
Cinc quinquenis, dos decennis i mig, un quart de segle… no es celebra pas cada dia.
De tota manera, no em ve de gust fer res sonat. És un any que a casa l’estem celebrant a diari. Amb la tercera criatura, la meva dona que torna a ser oficialment “dona treballadora” i la crisi que també ens afecta, d’una manera o altra, crec que em ve de gust fer un soparet amb tota la gent amb qui he col·laborat: músics, tècnics, il·lustradors i dissenyadors… amb els qui hem compartit tantes hores de vol i de bolos. Abans no acabi l’any haurem fet el téc, ja ho crec!!!