Notícia important pels que anem molt amunt i avall:

Ja han arribat els nous radars làsser. Molt de compte!!!

Aquesta nit he rebut un mail amb dades ben completes. Fa un temps els mitjans de comunicació ja anunciaven un nou tipus de radar infalible, discret i indetectable. I, per cert; ningú no ha avisat de la seva presència, encara que la direcció de la DGT havia promès que ho faria. Diuen que han estat descoberts per moters…
L’aparell en qüestió, denominat AUTOVELOX, no es detectable per cap sistema antiradar del mercat al món. Aquí en teniu les fotos.

A vegades tinc la sensació que la política recaptatòria —la del càstig econòmic, de la multa, de la càrrega fiscal— és la única que passa pel cap a l’administració. No hi ha més possibles polítiques de prevenció —educació viària, limitació de velocitats als vehicles… per exemple— o de penalització —el famós jutge de menors de Cadiz, no és una iniciativa a estudiar?
Els que viatgem molt, ja cal que ens preparem… i augmentem caixets per preveure les possibles despeses extraordinàries de la incansable cacera de la DGT.

De tota manera, si us interessa salvar l’expedient, ser previsors i conèixer el territori salvatge del “far-east” català, us deixo una adreça on hi trobareu un enllaç per baixar-vos un full Excel amb el llistat de radars actualitzats de tota la península ibèrica. Crec que és la versió darrera del llistat.

www.rah-mon.com/documents/tot.html

Salut… i no correu!

Tot va començar amb una telefonada d’en Jordi Roura. M’avisava que em trucarien del programa Caçadors de paraules per a què resolgués al presentador — protagonista Roger de Gràcia un dubte-intuïció: “Tenen similituds les cançons infantils arreu del món?” La qüestió és que el programa toca el tema de si els catalans cantem o no cantem i tota la pesca (o desafinem), i com que alguna cosa o altre tinc de cantant, encara que sigui pels més baixets, hi puc dir la meva. Haig de reconèixer que, de bon principi, em va sorprendre gratament la professionalitat, la humanitat i la senzillesa de l’equip del programa. Amb en Joan Ribera —redactor de la sèrie— i el càmera, l’hem fet petar distesament. La gravació ha acabat fa una estona a la cuina de casa, envoltats de joguines dels fills, cadiretes de boga i el tricicle de la petita. M’han comentat que el capítol dedicat al cantar s’emetrà a principis de maig.

Val a dir que Caçadors de paraules és, avui dia, el meu programa de capçalera. Crec que no n’hi ha cap més a la graella de totes les teles que sigui capaç d’unificar els parlars —clara referència a en Joan Veny, col·laborador assidu del programa— de tots els Països Catalans —sí, sí; ho he escrit com sempre faig, malgrat les modes i les actualitats són capaces d’estroncar qualsevol tendència— sanament, amb molt bon rotllo i amb un llenguatge periodístic molt clar: posar-nos al damunt de la taula i amb safata la gran riquesa lingüística de casa nostra, però també la riquesa idiosincràtica, els trets propis, les maneres de fer, destapar el veritable seny i l’esbojarrada rauxa. És cert que és un programa mediàtic molt condicionat per l’horari d’emissió i la durada d’escassos 20 minuts. No es pot pas aprofundir molt, amb aquestes condicions, però sí que pot motivar, descobrir, pot ampliar horitzons localistes o centralistes, enriquir (no us perdeu el Blog —o Bloc), provocar, embadalir… Crec que ho fa. I que duri!

Fixeu-vos en aquest altre article de Blog enllaçat i en els comentaris que provoca…


Fa uns dies tot el nostre col·lectiu d’animadors vam ser convidats a adherirnos a la celebració de la Festa de la Música que, com cada any, se celebra el 21 de juny a tot Europa. M’agrada moltíssim que existeixi una Festa de la Música, una mena de “Dia europeu de la Música”, però en el nostre gremi d’animadors i gent del teatre infantil i familiar, acostumem a celebrar aquesta efemèride treballant. La coincidència amb el final de curs escolar d’infantils i primàries és més que evident. Enguany, però, sembla que tenim alguna opció de celebrar-ho d’alguna altra manera: el final de curs és el 20 de juny —tot i que no a totes les escoles, pel que anem sabent. Podrem adherir-nos a iniciatives majors? Si més no, jo ja m’hi he apuntat a la tarda, perquè al matí també ho celebro… treballant!


Acabo de rebre un d’aquells correus que et fan riure per la innocència. Amb el text previ que diu: Com es mou la fletxeta del mouse. Qui no s’ha fet mai aquesta pregunta? i la inestimable ajut d’aquesta super-lupa, ho arribarem a descobrir. No deixeu de visitar aquest enllaç: www.1-click.jp No té desperdici! Veient aquest enllaç us adonareu que, veritablement, hi ha gent que no tenim feina!!!


Heus aquí que, quan en vaig fer quaranta, un amic d’aquells de la broma em va fer arribar via mail una metamorfosi de la meva prematura vellesa. Com que la feta em va agradar d’allò més, li vaig assegurar que,tard o d’hora, la mostraria. Ha passat molt de temps, però finalment veu la llum pública. Aquí teniu, doncs, sempre segons en Jesús Manuel Martínez, una aproximació de la meva imatge corporal en arribar a la tercera edat. Si voleu veure el meu estat actual, haureu d’adreçar-vos inevitablement al meu espai web per veure la meva monada plastilínica.


Doncs sí; m’he animat a penjar un blog. Ja fa temps que hi donava voltes i crec que puc dedicar-hi algunes estones. Idees, si més no, n’hi queda alguna, al meu magí. I, d’anècdotes, bé me’n passen. No em vull quedar només amb les que vaig escriure al Doble CD ELS HITS, AMB ETS I UTS (Discmedi DM997). De fet, les podreu llegir a la meva pàgina web. No us serà pas difícil de trobar, no? Mica en mica veurem tot plegat com progressa.