CAMPANYA EN SUPORT ALS NOSTRES ESTIMATS REIS MAGS, MARGINATS I OBLIDATS GRÀCIES A UN INVASOR GROS I SEBÓS PRODUCTE DEL CONSUMISME COMPULSIU… Aquests tres pobres venerables ancians duen dos mil anys amb la seva PIME, atenent únicament al mercat tradicional i sense intenció d’expandir-se, i estan sofrint una agressió que amenaça amb destruir-los. Fins i tot essent republicans, reivindiquem la figura dels Mags d’Orient, per força raons.

1.— Els Reis Mags són un símbol de la multirracialitat i la bona convivència. Mai no han tingut cap problema d’immigració.

2.— Els Reis Mags són fashion total, la seva elegància en el vestir mai no ha passat de moda en dos mil·lennis.

3.— Si no existissin els Reis Mags, les vacances s’acabarien el 2 de gener.

4.— Els Reis Mags són ecològics, empren vehicles de tracció animal que amb els fems contribueixen a fertilitzar el sòl. Res de trineus volant ni tocacollonades que no existeixen; camells, que tots en coneixem algun…

5.— Els Reis Mags generen una pila de llocs de treball entre patges, carters reials i multitud de gent que els acompanya a la cavalcada.

6.— De Papà Noël en pot fer qualsevol ximplet, però per fer de Reis Mags es necessiten tres persones, com a mínim, i que treballin en equip.

7.— Els Reis Mags fomenten la indústria del calçat i ensenyen als nens que les sabates i les botes s’han de netejar, com a mínim, un cop l’any. Ben al contrari, el panxarrut exigeix que es deixi un mitjó, peça procliu a servir d’acomodament de la brutícia, la quisca i la pestilència, o d’indecorosos “tomàquets”.

8.— Els Reis Mags planifiquen a consciència el seu treball i es retiren discretament quan acaben la funció.

9. Santa Claus viu al Pol Nord i per això és un amargat. Els Mags són d’Orient, bressol de la civilització, i per això posseeixen una elegància no decadent.

10.— Els Reis Mags van tenir un paper destacat en el Nadal. Santa Claus és un trepa que tracta d’aprofitar-se del negoci i que no va participar en cap dels fets històrics del Nadal.

11.— Els Reis Mags són dels poquíssims usuaris que mantenen en peu la minería del carbó al Berguedà. No ho han canviat per gas natural ni per bombetes horteres.

12.— Els Reis Mags ho saben tot. Santa Claus no sap altra cosa que agitar estúpidament una campaneta i dir ‘hou, hou, hooouu!’ Quina conversa!

13.— Santa Claus és un capsigrany que no respecta els drets ni els sentiments dels rens de nas vermell. No es troba documentat cap cas de maltractament físic o psicològic per part dels Reis Mags cap els seus camells.

14.— Els Reis Mags són agraïts, sempre endrapen totes les llaminadures que els hi deixem al plat.

15.— Sense els Reis Mags mai ningú no hauria inventat el Tortell de Reis.

16.— Finalment: Santa Claus es passa la vida cridant “Hou, hou, hou!” És un riure forçat i sense sentit, senyal d’estupidesa.

Campanya de SOLIDARITAT AMB ELS NOSTRES ESTIMADÍSSIMS I ANTIQUÍSSIMS REIS MAGS,
Que tornin a aflorar les tradicions amb arrelament centenari… Tots els anys per aquestes dates patim una agressió globalitzadora en forma de tipus panxarrut, una manipulació de les ments dels nens de l’univers.

Aquest adefesi mancat del més mínim sentit de l’elegància en el vestir, amb aspecte de dipsòman envellit i multireincident en la violació dels domicilis pel mètode de l’escala, és un invent de la multinacional més multinacional de totes les multinacionals: la Coca-Cola. Als anys 30, van agafar al Sant Nicolau de la tradició centre-europea i nòrdica, que originalment es passejava vestit de bisbe (o de foll una mica garroner) i li van enfundar un abillament amb els colors corporatius (vermell i blanc). Des d’aleshores, generacions de tendres infants de mig món han estat massacrades per la publicitat, alienant-se fins a l’extrem que pensen que un tocaboires publicitari representa tot allò bo de l’ésser humà. .

Prou, prou, prou!
Reivindiquem les nostres senyes d’identitat!
Fora Santa Claus i visquin els Reis Mags!

* * * * *
I tres cosetes més.
• Si voleu impedir que el malèfic Pare Noël destorbi les llars que fem Reis Mags, visiteu l’enllaç www.antaviana.com/reis. Els que han fet el joc, són els mateixos que mantenen la “capella” de Santa tecla, patrona dels internautes.
• Un articlet: “Ole, ole i ole. Els Reis Mags ja són aquí”
• Un exemple claríssim de la nova personalitat d’aquest fals Santa Claus. Fins i tot a internet podeu “tunejar” missatges seus, i veureu que n’és de fàcil “ser” Pare Noël. Us recomano que tunejeu en diferents modalitats i versions. No té desperdici. Aneu a tunejar!!! Aquest enllaç demostra clarament la teoria que s’exposa al manifest.

Tot va començar amb una telefonada d’en Jordi Roura. M’avisava que em trucarien del programa Caçadors de paraules per a què resolgués al presentador — protagonista Roger de Gràcia un dubte-intuïció: “Tenen similituds les cançons infantils arreu del món?” La qüestió és que el programa toca el tema de si els catalans cantem o no cantem i tota la pesca (o desafinem), i com que alguna cosa o altre tinc de cantant, encara que sigui pels més baixets, hi puc dir la meva. Haig de reconèixer que, de bon principi, em va sorprendre gratament la professionalitat, la humanitat i la senzillesa de l’equip del programa. Amb en Joan Ribera —redactor de la sèrie— i el càmera, l’hem fet petar distesament. La gravació ha acabat fa una estona a la cuina de casa, envoltats de joguines dels fills, cadiretes de boga i el tricicle de la petita. M’han comentat que el capítol dedicat al cantar s’emetrà a principis de maig.

Val a dir que Caçadors de paraules és, avui dia, el meu programa de capçalera. Crec que no n’hi ha cap més a la graella de totes les teles que sigui capaç d’unificar els parlars —clara referència a en Joan Veny, col·laborador assidu del programa— de tots els Països Catalans —sí, sí; ho he escrit com sempre faig, malgrat les modes i les actualitats són capaces d’estroncar qualsevol tendència— sanament, amb molt bon rotllo i amb un llenguatge periodístic molt clar: posar-nos al damunt de la taula i amb safata la gran riquesa lingüística de casa nostra, però també la riquesa idiosincràtica, els trets propis, les maneres de fer, destapar el veritable seny i l’esbojarrada rauxa. És cert que és un programa mediàtic molt condicionat per l’horari d’emissió i la durada d’escassos 20 minuts. No es pot pas aprofundir molt, amb aquestes condicions, però sí que pot motivar, descobrir, pot ampliar horitzons localistes o centralistes, enriquir (no us perdeu el Blog —o Bloc), provocar, embadalir… Crec que ho fa. I que duri!

Fixeu-vos en aquest altre article de Blog enllaçat i en els comentaris que provoca…

Acabo de rebre un d’aquells correus que et fan riure per la innocència. Amb el text previ que diu: Com es mou la fletxeta del mouse. Qui no s’ha fet mai aquesta pregunta? i la inestimable ajut d’aquesta super-lupa, ho arribarem a descobrir. No deixeu de visitar aquest enllaç: www.1-click.jp No té desperdici! Veient aquest enllaç us adonareu que, veritablement, hi ha gent que no tenim feina!!!