Aquesta és una història llarga en el temps, però us la resumiré en alguns paràgrafs.

La Marimba (Rah-mon Roma)

L’any 1997, la meva companya i jo vam ser de viatge per centramèrica, principalment per Guatemala i Mèxic. A Chiapas vam coincidir amb la Maruca Hernàndez, una bona amiga i referent, cantant que dedicava molts esforços a fer feliços els infants de les comunitats indígenes de la zona, i amb la que vam compartir algunes actuacions, tant com per a infants, com per adults. En aquest periple també vam coincidir amb en Claudi Llobet (actual membre de La Tresca), i amb ell també vam compartir algun escenari.

Maruca Hernandez

Maruca Hernandez

…amb això volia deixar clar que va ser un viatge amb moltes facetes, però la musica va tenir un lloc privilegiat. A Guatemala, vam descobrir el so esquerdat de la marimba guatemalenca, i va ser tant fascinant que se’m va passar pel cap de tornar a casa amb un instrument com aquell. Evidentment no era possible portar-ne algun dels que tocaven cinc músics alhora… però en vam descobrir uns que anomenaven “de viaje”. Éren més compactes i, vès per on, plegables!!! Semblava fet expressament. També estàven bé de preu (preu que no recordo). En calent, estava clar que en compràvem una. La Carmina em mirava sorpresa i em dèia: “Però com el portarem fins a casa?”. El podríem facturar amb seguretat?

Ens el van empaquetar amb saviesa —de segur que no era el primer cop que ho feien— i no hi va haver cap problema pel transport. Va arribar sa i estalvi, sense indicis d’haver patit gaire —alguns cops i alguna volta de campana segur que se’ls va endur. Quan el vam muntar a casa em vaig adonar que algunes membranes s’havien trencat. Les vam canviar i l’instrument sonava prou bé.

Ja sabeu que sóc molt aficionat a fer sonar instruments d’arreu del món en els meus espectacles. Algú podria pensar que sóc

Rah-monRoma a Guatemala

col·leccionista, però crec que no és ben bé el mateix, perquè els dóno una utilitat pràctica i artística. Per això, vaig preparar una audició amb cançons, sons, músiques i textos de Guatemala que vaig titular: Guatemala, el país de l’eterna primavera. Amb un repertori que mesclava cançó d’animació, tradicional i d’autor, també tocava un parell de peces amb la marimba. El seu so deixava tothom bocabadat i, tant mestres com infants, demanaven de tocar-la en acabar la sessió. Van ser força bolos, i molt guapos, durant tres cursos escolars.

Detall Marimba (Rah-mon Roma)

Abans dels bolos teníem la marimba al saló de casa. Era molt fàcil treure les baquetes i tocar-la una estona. Després dels tres anys de bolo i amb criatures per casa, incomprensiblement va quedar al magatzem. Sortia de tant en tant a fer algun bolo… però molt pocs, fins que va anar a parar al prestatge més alt del magatzem. Sempre Detall Marimba (Rah-mon Roma)que aparcava la furgoneta la veia i pensava que calia fer alguna cosa amb ella.

Han passat força anys des d’aquell 1997 fins al 2020. Enguany, abans de la pandèmia de la Covid19, vaig contactar amb el Museu de la Música de Barcelona per si els interessava rebre l’instrument en donació. Es van voler assegurar que no era una marimba d’aquelles descomunals que tocaven cinc músics alhora (els magatzems del Museu són limitats). Després de mails i algunes trucades, passat ja l’estat d’alarma, la Marissa la va venir a veure al local.

La Marimba al Museu de la Musica de Barcelona (Rah-mon Roma)

Museu de la Musica de Barcelona

Finalment, a mitjans de juliol de 2020 la vaig portar a Barcelona, als magatzems del Museu de la Música. També va passar una quarantena per a eliminar possibles bacteris o insectes. Després, un xic restaurada, passarà a formar part de l’arsenal d’instruments del departament pedagògic del Museu de la Música, i el que és més gratificant és saber que estarà a l’abast de totes aquelles persones, xiques o grans,  que la vulguin tocar.

No vull acabar la història sense dedicar un agraïment molt especial a la Marisa Ruiz i a en Jaume Ayats, del Museu de la Música de Barcelona.

Sabadell, setembre de 2020

La Marimba al Museu de la Musica (Rah-mon Roma)

La Marimba i en Rah-mon Roma al Museu de la Musica de Barcelona

 

Estat d’alarma, confinament, Covid19, afectacions respiratòries, mascaretes, guants, restriccions, ERTOS, ERTES, ajuts per autònoms, … bufa!!!

Durant aquests mesos de pandèmia se’ns han suspès tots els bolos i no hem fet contractacions presencials, però hem estrenat espectacles per entregues, n’hem creat de confinats, en directe, enregistrats…

Tot i que estem tocats, no volem llençar la tovallola!

Ajudeu-nos difonent cultura, participant, recolzant projectes i col·laborant.
TOT@S HI GUANYEM

Us difonem el calendari del mes de juny. No el donem per tancat, que en aquestes circumstàncies volem treballar.

Cuideu-vos, i ens veiem per les xarxes… i ben aviat pels carrers i les places!

Sí; “diferent”. Aquesta seria la paraula ideal per definir l’estrena d’aquesta nova sessió de narrativa, contes, poesia, filastrofes i cançons sobre Gianni Rodari en el centenari del seu naixement.

Teníem prevista l’estrena a finals de març, i durant el mes d’abril hi havia contractats alguns passis…que han estat tots anul·lats. Tanmateix, com que es tracta d’una proposta específica per aquest curs —que procurarem allargar al 2020-2021 per raons òbvies—, i gràcies al nou canal d’Instagram @bibliotequesBCN_acasa, hem optat per fer-ne un passi de mostra repartit en tres “entregues”. El passi ideat sempre és diferent perquè compta amb uns passatges aleatoris, sorteig d’històries i un espai de creació espontània. Les circumstàncies que vivim ens han empès a adaptar-lo en aquest nou format on, si bé el feedback és diferent i amb latència, hi ha nous aspectes que també el fan molt enriquidor.

Això sí; resta oberta la contractació per a sessions presencials, que en tenim moooooltes ganes!!!


Programació a @bibliotequesBCN_acasa:
Desmuntant Gianni Rodari (1), dijous 30/04 a les 13h
Desmuntant Gianni Rodari (2), dijous 08/05 a les 11h
Desmuntant Gianni Rodari (3), ben aviat

Sessió de Contes i cançons sobre Gianni Rodari (Rah-mon Roma)

En Ramon Teixidó (@rodixeta) em va entrevistar, i l’entrevista ha anat apareixent a diversos mitjans digitals. Això és com una traca, o bé un castell de focs, que explosiona i s’estén primer al Maresme (Diari Maresme), després a l’Entrevistàlia, se’n va cap al 7 Accents de les terres de Lleida, i continua al FÒRUM.AD, d’Andorra… vejam cap on més se n’anirà.

Entrevista Rah-monRoma Entrevistalia

Entrevista Rah-monRoma Diari Maresme

Entrevista Rah-monRoma Forum.AD

Entrevista Rah-monRoma Se7Accents

 

Us copio l’entrevista a continuació.

Rah-mon Roma:
‘A qualsevol racó del món la música té l’objectiu comú de fer-nos feliços’

Avui entrevistem el cantant i animador infantil Rah-mon Roma amb motiu de la celebració del 35è aniversari de la seva carrera artística, que ja compta amb prop de 5.000 actuacions en directe.

En primer lloc, enhorabona per l’aniversari. Què recordes amb més afecte dels teus inicis?
El que recordo amb més vivesa és la il·lusió en tots els àmbits. La il·lusió que copsava en la mainada, la que vivia en preparar i fer les actuacions i la il·lusió que provocava el boca-orella, que permetia escampar el radi d’acció de les actuacions. I el secret d’aquesta il·lusió sempre ha estat la proximitat; poder parlar amb la mainada, pares, mares i mestres, provocar que ens acostem, que cantem i ballem en comunió, ens abracem plegats, que ens fem pessigolles…

Quines són les teves millors vivències durant tots aquests anys?
En l’àmbit professional he viscut moments encantadors i emocionants. Cantar amb nenes i nens de Costa d’Ivori o de Guatemala, dansar amb joves de Corea, fer d’animador amb famílies a Chiapas, o improvisar una estona de cançons a la Xina és digne de menció… però crec que cada actuació esdevé un repte, també a Santa Coloma, també a Gandesa, a Colera o a Almenar. I a les actuacions sempre passen moltes coses que et fan riure, que t’entendreixen i també et fan pensar. Aquests moments no tenen preu. El que recordo amb més presència són aquelles sensacions de connexió total, sigui amb tot l’auditori o amb algú en concret.

Ha canviat molt el públic infantil i familiar?
Crec sincerament que en essència no hem canviat. L’entorn ens fa evolucionar, certament, i ens posicionem davant dels esdeveniments socials, les incidències tecnològiques i les realitats polítiques que ens influeixen la vida quotidiana. El públic infantil i familiar té les mateixes necessitats que tenia fa 30 anys: necessita riure, deixar-se anar, adonar-se de la persona que té al davant i al darrere, emocionar-se, reflexionar sobre l’entorn, treballar els valors… els que treballem en l’animació hem de continuar provocant tot això, però hem de ser conscients que han passat tres dècades i els llenguatges també han evolucionat.

Com viviu les vostres actuacions en directe?
Les continuo vivint amb molta il·lusió. La participació intergeneracional continua essent un repte constant, així com crear un fil emotiu durant l’actuació; una mena de línia viva que ens porti a participar en diferents moments de sensibilitat, emoció i reflexió des d’una òptica lúdica. I, si bé és cert que tots aquests anys m’han anat ampliant el repertori, sovint m’adono que hi ha uns temes que em serveixen molt més que d’altres, que concentren més els objectius.

Què us suposa enregistrar a l’estudi?
És un treball de creació complet, des de la primera fins a la darrera nota. Suposa moltes hores de preparació, de pensar les cançons, d’assajar-les i executar-les amb la intenció adequada. Abans també era una inversió. Avui, quan comproves el mercadeig que hi ha d’arxius sonors en tots els àmbits, podem entendre que no compensa econòmicament, però és un treball que queda i és molt important que hi sigui.

També escrius contes. Com valores aquesta faceta literària?
La veritat és que escric menys del que m’agradaria. Escriure em fa molt de respecte i publicar encara més, per això tan sols n’he publicat uns pocs.

En què consisteix el teu recull de cançons i danses internacionals?
A part de cançons i danses pròpies, la majoria del meu repertori són adaptacions de temes tradicionals d’arreu del món. N’he adaptat dels cinc continents. Adaptar cançons és acostar cultures. Intento conservar-ne la llengua i la pronúncia original, i cantar-ho tan bé com en el meu català matern. Amb això, descobrim noves sonoritats, situem nous llocs al planeta i, sobretot, entre molts altres valors, es planteja un treball de normalització i respecte de la diversitat i la interculturalitat.

Què s’aprèn tocant arreu del món?
El fet de “tocar arreu del món”, per un costat m’ha ofert perspectiva i molt de repertori. Per l’altre, m’ha fet adonar que, sense excepcions, la mainada canta arreu del món per jugar, per alegrar-se de les vivències que passa i per esdevenir feliços en comunitat. A qualsevol racó del món la música té l’objectiu comú de fer-nos feliços. Aquest fet comú permet la comunicació —en clau d’animació— a qualsevol racó de món.

Quins són els propers reptes del món de l’animació?
L’animació infantil, o musical, és un gènere autòcton a Catalunya únic al món. El repte de l’animació sempre ha estat mantenir l’essència dels orígens (la comunicació, la proximitat, el diàleg, el contacte, el treball lúdic i pedagògic sobre els valors universals…) adaptant-nos a la realitat social i cultural de cada moment. Crec que aquest és un repte constant, i cal que el nostre país entengui i valori aquest tresor.

Un repte que compta amb referents destacats.
Sí. Quan es parla de l’animació infantil evidentment sorgeix la figura d’en Xesco Boix, que en va ser el principal creador i impulsor, però s’oblida totes les altres persones que han – i hem – fet molta, moltíssima feina arreu del país seguint el camí d’en Xesco i fressant-ne de nous. Valorar aquest tresor és també posar a lloc aquesta corrua de treballadors i creadors.

Sens dubte, un tresor que molts apreciem. Moltes gràcies!

Entrevista: Ramon Texidó

 

Tota una aventura… Gairebé tres hores de viatge, i ja som a la Carpa del Parc Central d’Andorra la Vella, en el marc de la Celebració del Dia Mundial de la Diversitat Cultural. Paradetes de tots colors, gent d’aqui i d’alla ben avinguts, mostra cultural de tots ells i elles… i nosaltres L’Oriol Cases i jo mateix) oferint la BALLARUCA D’ARREU DEL MÓN. Tot i que per l’horari no hi havia massa afluència, tant la gent que estaven asseguts a les taules fent el cafè i la sobretaula, com la mainada menuda i els seus pares que hi participaven, com la gent de les parades que no paraven de bellugar-se, han participat ben activament amb les nostres cançons i danses. Hem viscut tot plegats un bolo rodonet i ben tendre. Ens han vingut a veure també els meus nebots i cunyat, que viuen a Andorra (les fotos són d’en Marc: gràcies!).
Un agraïment especial a tota l’organitzacio del Comú d’Andorra la Vella, la Comissió Nacional Andorrana de la UNESCO i el Govern Andorrà, així com a Andorra Animació.
Ens veiem en una altra ocasió!
…i tres horetes més de baixada, que l’Oriol tenia un altre bolo al vespre.

Finalment, i després d’un llarg procés de treball, la Cia de l’Ou Ferrat estrenem l’espectacle PATIM, PATAM el proper 3 de gener de 2011 a l’Auditori Miquel Pont de Castellar del Vallès, a les 18’30 de la tarda.

Hi sou tots convidats!!!


NADAL AMB RITME
Una iniciativa de l’ajuntament de Girona ha cristalitzat amb el triple CD Nadal amb ritme. L’objectiu és promoure la presència de nadales en català a tot arreu on es posi música nadalenca, ja sigui fils musicals i fires, mercats i parcs infantils. El disc no es ven, sinó que es distribueix en punts estratègics. Bona idea! Prou ‘villancicos’ i més nadales!
Es tracta d’un recull de cançons relacionades amb les tradicions més significatives del cicle de festes nadalenques. Hi trobareu peces tradicionals i populars, i també algunes de no tan conegudes. N’hi ha d’arreu de l’àmbit lingüístic català, interpretades per estils musicals molt diversos: des de grups com Ai, Ai, Ai –com aquest “Caganer” que ressona-, Pau Riba, Al Tall, Mesclat, De Calaix, Gossos fins a l’ Escolania de Montserrat, Santi Arisa o les cançons del Club Súper Tres. S’hi han seleccionat dues cançons originals d’en Rah-mon, extretes del CD PER NADAL, PAS DE PARDAL, A la fira de Santa Llúcia i A retallar papers. El projecte parteix de la ciutat de Girona, però també es vol fer arribar, en la mesura dels possibilitats, a d’altres llocs del país on també convingui. Se n’han editat i distribuït 3.500 exemplars gratuïtament.

Ja hi som. Després de la setmana de Sant Jordi, plagada de feina, de bolos, de quilómetres, de companys de feina, d’espectacles, de llibres, cultures, poesia, novel·la i roses, me’n vaig al país dels dracs. Deu dies a Corea del Sud realitzant tallers i xerrades sobre dansa tradicional catalana i d’animació. I tot això, a la Universitat Hankuk d’Estudis Estrangers —on imparteixen Filologia Hispànica amb alguna assignatura de català— i en els seus dos campus.

Durants els dies d’estada a Seul, intentaré escriure una mena de relat de sensacions i aventuretes, i hi afegiré algunes imatges il·lustratives. De moment, us deixo amb el cartell que anuncia l’Invited Catalan Artist al campus.

Des que hi va haver la reforma educativa que redefinia els continguts i la nova denominació de l’ensenyament obligatori, vaig pensar que en la meva feina podria fer propostes d’espectacles més acotats, a nivell evolutiu i pedagògic. Després d’anys de contacte escolar me n’adono que en el meu àmbit he hagut de fer unes passes enrera per poder sobreviure sense conflictes de consciència. M’he hagut d’especialitzar en la generalitat, si em perdoneu l’expressió. En l’àmbit de l’animació —la meva disciplina primigènia— m’he hagut d’anar empescant repertoris prou engrescadors com per captar els nens-i-nenes-ganàpies de 6è i que, alhora, no fossin massa complexes per a permetre que ens nens-i-nenes-xicarrons de P3 poguessin seguir-los.

Si t’atures a mirar-ho, fredament, els qui preparem, oferim i presentem espectacles d’animació a les escoles podriem estar provocant aberracions de l’alçada d’un campanar. A nivell musical, psicomotriu, matemàtic… ja que les necessitats educatives en els nivells que se’ns posen al davant —gairebé sempre des de P3 fins 6è, tots junts— són, evidentment, molt diverses. Ara bé; cal tenir ben present que els espectacles d’animació són propostes comunicadores que haurien de ser capaçes de crear unes dinàmiques de convivència entre els infants de totes les edats. Hauríen de ser capaçes de generar unes actituds de respecte entre generacions, procedències, sexes, cultures… Hauríen de ser capaçes d’encomanar una festa el més natural i creïble possible. Hauríen de ser capaçes, sobretot, de tractar la mainada tal com és: com a persones.

Aquests aspectes —més lúdics, si voleu,— no són també pedagògics? L’art dels animadors —l’animació entesa, evidentment, com a tresor autòcton— rau en saber ser, precisament, un bon comunicador especialista en la generalitat. (Ei! no la de Catalunya!)