Diada de contes
Iniciem un nou curs amb molt bones sensacions. El darrer any hem augmentat substancialment les contractacions. Sembla que la recessió s’ha aturat per donar pas a la recuperació. Si més no, és la nostra realitat.
Hem fet molts amics nous, en directe i a les xarxes socials. Si no hi sou, doneu-vos per convidats! A la pàgina principal www.rah-mon.cat hi trobareu els enllaços
Fes-te Escuma! a Badalona
Aquest curs hem estrenat algunes propostes noves: 
L’ocell de la felicitat espectacle cooperatiu amb el col·lectiu Comunicació Social 
Fes-te Escuma! proposta de temporada estiuenca amb jocs, cançons, danses, aigua i escuma 
Trifulgues del sol i de la lluna amb titelles i música per als més menuts
Contes d’ara i aquí sessió de contes per adults 
Amb la Cia de L’Ou Ferrat hem adaptat l’espectacle Ball a l’aigua per a oferir-vos també el Ball a l’aigua amb escuma

Trifulgues del Sol i de la Lluna

Hem viscut bolos espectaculars i irrepetibles! 
Festa Major de Tàrrega
Ràdio Europa a Les Santes de Mataró
Reus, Escola Joan Rebull
Hem participat en Fires, Festivals, Festes Majors sonades…  
Biberó Rock 2015
Festa Major de l’Oriol Canals
Festival Casavells 2015
Festival EVA 2015
Fira dels Indianos a Lloret de Mar
Festa Major de Tremp, amb L’Ou Ferrat
Setmana de la Dignitat, a Sant Boi

Hem fet millores a la nostra pàgina web, actualitzant-ne tant els continguts, com l’estructura relacionada amb les xarxes socials, incorporant-ne una de nova i activa: Instagram.


Quant a les nostres propostes artístiques vigents, teniu disponible un nou dossier d’espectacles 2015-2016 a l’enllaç: 
  Dossier d’espectacles vigents i disponibles de Rah-mon Roma.
    
Així mateix, hem iniciat una nova política de transparència: Els números ben clars. Per això, teniu a la vostra disposició les tarifes vigents de tots els espectacles a la pàgina web.
  Versió v.1.16 de les nostres tarifes, vigents a partir del 15 de maig de 2015.
Tenim nous projectes en marxa. Rah-mon Roma i els Dials, la Cia de L’Ou Ferrat, i en Rah-mon en solitari hi estem enfrascats, embolicats, actius i molt engrescats.
Aquest mes de setembre, també he fet una paradeta a la ITV …i l’he passada! 
Desitjo que aquest nou curs ens doni una bona empenta de feina, de salut i de bones relacions a tots plegats. 

ACTUALITZACIÓ AL WEB

Darrerament hem estat actualitzant informacions al web www.rah-mon.com
Els canvis no són substancials, sinó que responen a la necessitat de fer-vos la navegació més pràctica. També hi ha novetats artístiques prou interessants…

  • Hem resolt alguns problemes tècnics de programació.
  • Hem reduït el menú principal.
  • Hem actualitzat les galeries de fotos de Flickr.
  • A l’apartat “Contractació”, hi hem ubicat l’avís legal del web, l’apartat de promoció i les tarifes vigents, aixi com la possibilitat de descarregar-vos un dossier actualitzat amb tots els espectacles.
  • El Banner d’imatges de la portada fa patxoca amb fotos més recents…
  • Hi ha nous espectacles i afegitons en d’altres.
  • Hem adquirit un canó d’escuma que incorporem en alguns espectacles, i ben aviat n’estrenem un d’específic. Ben aviat estarà visible al web. 
Apali, ja ho sabeu: continuem en forma per refrescar-vos l’estiu!!!

Tota una aventura… Gairebé tres hores de viatge, i ja som a la Carpa del Parc Central d’Andorra la Vella, en el marc de la Celebració del Dia Mundial de la Diversitat Cultural. Paradetes de tots colors, gent d’aqui i d’alla ben avinguts, mostra cultural de tots ells i elles… i nosaltres L’Oriol Cases i jo mateix) oferint la BALLARUCA D’ARREU DEL MÓN. Tot i que per l’horari no hi havia massa afluència, tant la gent que estaven asseguts a les taules fent el cafè i la sobretaula, com la mainada menuda i els seus pares que hi participaven, com la gent de les parades que no paraven de bellugar-se, han participat ben activament amb les nostres cançons i danses. Hem viscut tot plegats un bolo rodonet i ben tendre. Ens han vingut a veure també els meus nebots i cunyat, que viuen a Andorra (les fotos són d’en Marc: gràcies!).
Un agraïment especial a tota l’organitzacio del Comú d’Andorra la Vella, la Comissió Nacional Andorrana de la UNESCO i el Govern Andorrà, així com a Andorra Animació.
Ens veiem en una altra ocasió!
…i tres horetes més de baixada, que l’Oriol tenia un altre bolo al vespre.

Finalment, i després d’un llarg procés de treball, la Cia de l’Ou Ferrat estrenem l’espectacle PATIM, PATAM el proper 3 de gener de 2011 a l’Auditori Miquel Pont de Castellar del Vallès, a les 18’30 de la tarda.

Hi sou tots convidats!!!


NADAL AMB RITME
Una iniciativa de l’ajuntament de Girona ha cristalitzat amb el triple CD Nadal amb ritme. L’objectiu és promoure la presència de nadales en català a tot arreu on es posi música nadalenca, ja sigui fils musicals i fires, mercats i parcs infantils. El disc no es ven, sinó que es distribueix en punts estratègics. Bona idea! Prou ‘villancicos’ i més nadales!
Es tracta d’un recull de cançons relacionades amb les tradicions més significatives del cicle de festes nadalenques. Hi trobareu peces tradicionals i populars, i també algunes de no tan conegudes. N’hi ha d’arreu de l’àmbit lingüístic català, interpretades per estils musicals molt diversos: des de grups com Ai, Ai, Ai –com aquest “Caganer” que ressona-, Pau Riba, Al Tall, Mesclat, De Calaix, Gossos fins a l’ Escolania de Montserrat, Santi Arisa o les cançons del Club Súper Tres. S’hi han seleccionat dues cançons originals d’en Rah-mon, extretes del CD PER NADAL, PAS DE PARDAL, A la fira de Santa Llúcia i A retallar papers. El projecte parteix de la ciutat de Girona, però també es vol fer arribar, en la mesura dels possibilitats, a d’altres llocs del país on també convingui. Se n’han editat i distribuït 3.500 exemplars gratuïtament.

Ja hi som. Després de la setmana de Sant Jordi, plagada de feina, de bolos, de quilómetres, de companys de feina, d’espectacles, de llibres, cultures, poesia, novel·la i roses, me’n vaig al país dels dracs. Deu dies a Corea del Sud realitzant tallers i xerrades sobre dansa tradicional catalana i d’animació. I tot això, a la Universitat Hankuk d’Estudis Estrangers —on imparteixen Filologia Hispànica amb alguna assignatura de català— i en els seus dos campus.

Durants els dies d’estada a Seul, intentaré escriure una mena de relat de sensacions i aventuretes, i hi afegiré algunes imatges il·lustratives. De moment, us deixo amb el cartell que anuncia l’Invited Catalan Artist al campus.

El projecte que fa uns mesos vaig anunciar al present bloc, ja ha pres forma. Us passo una imatge de l’estat actual del bloc que serà destinatari de les anècdotes i històries que vulgueu explicar delsvostres bolos arreu de Catalunya i l’estranger. De moment, no està visible. Més que res, perquè m’agradaria penjar-lo amb unes quantes entrades, i que fossin de gent diversa.
Les possiblitats de participació que hi ha en són moltes, i senzilles:

1.— Enviar els vostres textos directament a la meva adreça de correu.
2.— Quedar algun dia per fer un cafè (o cerveseta, o un toc, una ratafia, un suc, un got d’aigua… el que sigui!). Les enregistrem i ja les escriurem posteriorment (és la via que us dóna menys feina, però segons què i quant beus, potser algun maldecap ressacós).
3.— Si algún espectador (pares, avis, vailets i vailetes…) també en volen explicar alguna, que tirin de qualsevol membre de l’AMAPEI o la TTP. Que li expliquin amb pèls i senyals, i ells que en ho faci arribar.
4.— La via que vulgueu iniciar vosaltres sempre serà benvinguda i celegrada…

Nota: Si podeu il·lustrar la història, serà brutal!

La idea és que, mica en mica i entre tots, anem confegint aquest anecdotari. Pel que he sentit fins ara, pot ser molt potent!
Són aquelles coses que només que en trieu una de bona cada companyia —de les moltes que us han passat—, en tindrem una seixantena de bones!!!

Bons auguris. Tot semblava començar bé. Entrar al Teatre Principal de Sabadell, recentment restaurat, imposa. És una bombonera molt llaminera. Haig de confessar que en veure el gran desplegament d’equipament tècnic a la sala, les meves espectatives van augmentar, i m’emocionava d’imaginar-me la de sons que sortirien d’aquells samplers, dels loops, de les bases, dels sons pregravats, dels sons que s’enregistrarien i es reproduirien aquella nit, a més dels sons, músiques i lletres d’en Jorge Drexler, que tenia l’auditori rendit des del primer moment, no es pot negar.

Ja va ser un conert bonic, ja, però la paciència que va mostrar el respectable, també va ser exemplar. Després d’un inici molt reeixit a partir d’una base que anava aproximant-se suaument com la brisa marina i que va quallar amb la cançó “Un país con el nombre de un rio”, el concert prometia molt. La gent, corejava les seves cançons amb llibertat i cantàvem deixats anar i amb tendresa, tal com ell anava cantant… però va aparèixer un grill. Un animalet tan petit va ser capaç de fer-se sentir, va ser capaç de crispar l’estat d’ànim d’un cantant que semblava tenir-ho tot sota el seu control. Entre que era nit d’estrena de la nova gira, que el repertori nou potser no el duia molt rodat i que el grill que sentia pels seus monitors d’última generació el van començar a posar nerviós, en Jorge va perdre els nervis i va dir —crec— coses molt improcedents, com que aquella nit que justament el filmaven unes càmeres, li havia de passar allò, que no li havia passat mai una cosa així (després he sabut de dos casos més…)… En començar “Mi guitarra y vos”, el públic seguiem el ritme picant de mans. Amb una rebequeria digna d’un nen malcriat —molt astuta, si voleu—, ens va fer callar… piqueu amb els dits, que em desconcentreu, va venir a dir. Des d’aquell moment, la gent no gosava cantar, ni picar els dits, ni moure’s… Entre comentaris als tècnics per si ens podia arranjar aquell so, comentaris contra aquell minúscul i innocent grill i alguna que altra sortida de to pels nervis que li corrien —subtil, sí, però d’un egocentrisme exagerat—, el públic també ens vam posar tan nerviosos. Tant, que molts estavem a punt d’aixecar-nos i marxar. Però va reaccionar a temps. Va deixar pedals, sàmplers i tècnica per asseure’s a una punta de la tarima de l’escenari i va deixar que la gent demanés les cançons (així ens ho feia creure). A partir d’aquell moment el concert va fer un tomb. Es va relaxar —com ell— i, malgrat un cúmuls d’equivocacions en les lletres i en la digitació dels acords —professionalment molt ben resolts, si voleu—, el concert va ser proper, càlid, tendre, emocionant. Tant, que fins i tot, ens va comentar que ens havia “regalat 25 minuts de concert”, cosa que em va semblar de molt mal gust després del que havia aguantat el públic.

Res; que vam tenir la sensació que el concert el feia per ell —totes les càmeres del film d’en Huerga l’enfocaven a ell—, i que quan les coses no sortien com havien de sortir llavors vinga a buscar culpables… que si el grill, que si els tècnics, que si la massa dels llums… ell no podia cantar amb aquesta pressió (¡?¿?¡?). I potser va ser aquesta pressió, la d’un minúscul grill, la que va créixer i es va fer gran com una bola de neu.

Em sap greu que el Drexler al que admiro tant per les seves cançons, s’hagi mostrat tan humà. Però, de fet, tots som humans i, per tant, hem patit una nit de mala sort. Ell pel fiasco de concert i jo pel mal rotllo que em va deixar.

Ara que, si puc, tornaré a algun altre concert seu, i creuaré els dits, no sigui que un grill entri a la sala i ens ho torni a desmuntar tot.

Des que hi va haver la reforma educativa que redefinia els continguts i la nova denominació de l’ensenyament obligatori, vaig pensar que en la meva feina podria fer propostes d’espectacles més acotats, a nivell evolutiu i pedagògic. Després d’anys de contacte escolar me n’adono que en el meu àmbit he hagut de fer unes passes enrera per poder sobreviure sense conflictes de consciència. M’he hagut d’especialitzar en la generalitat, si em perdoneu l’expressió. En l’àmbit de l’animació —la meva disciplina primigènia— m’he hagut d’anar empescant repertoris prou engrescadors com per captar els nens-i-nenes-ganàpies de 6è i que, alhora, no fossin massa complexes per a permetre que ens nens-i-nenes-xicarrons de P3 poguessin seguir-los.

Si t’atures a mirar-ho, fredament, els qui preparem, oferim i presentem espectacles d’animació a les escoles podriem estar provocant aberracions de l’alçada d’un campanar. A nivell musical, psicomotriu, matemàtic… ja que les necessitats educatives en els nivells que se’ns posen al davant —gairebé sempre des de P3 fins 6è, tots junts— són, evidentment, molt diverses. Ara bé; cal tenir ben present que els espectacles d’animació són propostes comunicadores que haurien de ser capaçes de crear unes dinàmiques de convivència entre els infants de totes les edats. Hauríen de ser capaçes de generar unes actituds de respecte entre generacions, procedències, sexes, cultures… Hauríen de ser capaçes d’encomanar una festa el més natural i creïble possible. Hauríen de ser capaçes, sobretot, de tractar la mainada tal com és: com a persones.

Aquests aspectes —més lúdics, si voleu,— no són també pedagògics? L’art dels animadors —l’animació entesa, evidentment, com a tresor autòcton— rau en saber ser, precisament, un bon comunicador especialista en la generalitat. (Ei! no la de Catalunya!)

LA MAR A TERRA
Un nou muntatge de contes frescos com esquitxos d’onada.

De fet, va ser estrenat el juliol de 2005 en format de dues sessions i enguany l’he transformat, pulit, millorat, abellit… Ja ha rodat per Vilafranca, Calafell, Sabadell i Barcelona.

TOTS ELS ESPECTACLES 2007/2008
Amb la voluntat de facilitar la tria dels espectacles que porto en cartera per a la temporada escolar 2007/2008, he elaborat un dossier amb una explicació resumida de cadascun d’ells i una petita imatge, així com un enllaç directe per accedir a major informació. És un document pdf que trobareu a: TOTS ELS ESPECTACLES 2007/2008