És exasperant, esgotador, dolorós. Tinc mal d’esquena, de cap, mal als ulls, als genolls, mal de braços i cames. Cada cop em passo més hores davant l’ordinador. I no us penseu que la culpa és d’aquest petit bloc… Vull culpar d’això aquesta nostra administració —i dic “nostra” perquè la paguem entre tots, no pas perquè me la senti meva— que cada dia ens demana més paperassa i ens obliga als professionals a estar hores i hores pendents de factures, minutes, llibres d’ingressos i despeses, ives, retencions d’ierrepeefa, declaracions trimestrals d’iva i d’ierrepeefa, anuals d’operacions majors de tres-mil i pocs euros, anuals de liquidacions d’ierrepeefes, certificats a clients i proveïdors, declaracions annuals de tot plegat, llibres de reclamacions, declaracions jurades d’us del català, targes de transport, iteves a l’eca corresponent… N’hi ha per llogar-hi cadires.
El fotut de la qüestió és que, si ets autònom, no pots estar fotut —barrufa, nano! En actiu, ja pagues un mínim de 238,79 eurets mensuals. Si tens la mala fortuna de tenir una baixa ja cal que sigui ben curta; si el que cobraràs serà irrisori, encara hauràs de pagar igualment “el mínim” a la seguretat social.
Allò paradoxal és que, si vols tenir temps per dedicar-te a la teva feina, has de contractar algú per a que et resolgui la paperassa burocràtica que, inevitablement, et demanen que generis. Inevitablement, llavors, generaràs mooooolta més paperassa. Un nou empleat també necessita emplenar nooooova paperassa.
I jo, que sempre m’he volgut dedicar a cantar i a explicar contes, estic descobrint la fervent devoció als números, al càlcul d’assentaments comptables… Sí, sí; m’ho vull prendre en positiu. Potser d’aquí en sortirà alguna cançó, o alguna dansa… —tot i que potser no tindré temps de cantar-la i ja no podré ballar-la, d’enquilosat que m’estic quedant!
Si més no, ara ja us diré que me’n vaig a descansar. Demà he d’enllestir i entregar les primeres declaracions trimestrals de l’any, són les dues de la matinada i estic fet un número!
