Dimarts 6 de maig
Això ja és la recta final. Avui, hagués fet un bon ple. Amb la Laura hem preparat la llista, hem anat a comprar al super i hem estat la resta del dia preparant la téca. Que si patates per les truites, que si la ceba, que si la crema catalana, que si la samfaina… hores i hores de preparatius. Els qui llegiu aquestes ratlles ja sé què penseu: “ja era hora que treballés!”… però és que fins ara he acomplert perfectament el programa. Els tallers eren una part del conveni laboral, i la festa de demà, la part més forta. Demà serà esgotador, ho sabem del cert, però avui hem avançat molta feina i, de fet, ara que aquí són les deu de la nit, encara estic animadet per a continuar cuinant. La qüestió és si podré escapar-me demà al Palau que havia d’haver visitat avui. Sí senyor, sí! Havia mirat molt bé els horaris i com arribar-hi, però resulta que tanquen un sol dia a la setmana… els dimarts, i avui és dimarts!!! My goss i a poss!!! Per això no he fet el ple.
He aprofitat per xafardejar una estona als mercats d’electrònica de Chom-no i els carrers adjacents. Al·lucinant: centenars i centenars de botiguetes de pocs metres quadrats (algunes ténen més gènere fora que dins) amb els productes electrònics més inverossímils. A part d’aparells de so, micros, taules, high-end fidelity, video i TV, el que causa major sorpresa és trobar decantadors de laboratori, separadors de partícules, microscopis electrònics, forns d’assaig d’altes temperatures… a peu de carrer! És impensable en qualsevol altre continent, la veritat. Àssia és única. Tot pot semblar precari, peò tot rutlla amb la tecnologia més sofisticada… i fabricada al país. I a Espanya? A la península es van sentin expressions com “Capitan: mande firmes.” És demencial.
Ei… i quina sort el bon rotllo dels sopars. Malgrat el cansament, són necessaris.
Potser demà, si la feina està avançada, podré escapar-me a Palau. Seria un bon comiat cultural del país: cuina catalana, palau i festa catalana. I quin programa!
