Fa dies que a Minoria Absoluta parlen amb en Manuel Bustos. Encara fa més dies que Sabadell en parla, d’aquest alcalde, així com del seu estil. Sabadell ha estat, com qualsevol altra localitat de Catalunya, una població amb molt moviment social, amb molt d’associacionisme —que això és un tret diferencial de casa nostra, com la sardina, la sardana, l’animació…—, amb la diferència que massa sovint no hi ha hagut feed-back amb l’administració. Tanmateix, la cultura ha estat l’assignatura pendent de molts governs de la ciutat (recordeu l’afer Creus, amb el manifest dels intel·lectuals? Ja fa anys, però potser no ha canviat massa el panorama). La gota que ha fet vessar el got ha estat la decisió unilateral d’ubicar les barrakes 2007 de festa major a la plaça de la Creu Alta.

Amb sentit de l’humor, amb intel·ligència, amb saber fer, una part representativa de la ciutadania ha fet una cançó, un clip, amb escenes filmades en plena Festa Major…

Aquí teniu la lletra:

Gent del barri pels carrers
i per les places fan xivarri, manué…
cansats del dia a dia ploren la monotonia
i es proposen créixer més, molt més!
però quan piquen a la porta
sembla que ningú els escolta, manué…
desgastats per la impotència
rebutjats sense coherència
impulsats a alçar-se més, molt més!

Ai manué que grisos els carrers,
tant ciment i tanta pedra
tu nodrint-te de calers,
ni de lluny som els teus ciutadans,
fem propostes obrim portes
com a alcalde no ens aportes reeeeesssss…

Inquietuds i solituds
ens fan d’ajuts els altres manué…
vols pujar el pic més alt
repartir el nostre pastís
fas desfàs sense permís que trist
i les dotze van tocant
campanades sonaran
al teu cap repicaran manué….
ho veuràs des d’allà dalt
Watson era elemental
Bustos es un passerell tot ell…

Ai manuel que tristos…..