POC PERÒ PROU

Ja fa dies que no escric,
i no és per falta d’idees.
Ja fa dies que no escric,
però hi ha anècdotes,
i fets, i històries, i vivències,
i coses, i noses, i indecències,
i excel·lències,
i absències,
i dissidències,
i…
temes que necessiten ser escrits.
Però com que ningú no n’hi farà massa cas,
he decidit que siguin, ja des d’abans de néixer, un fracàs.

No vull complot amb tant de blog,
tinc el cap ple però nu el bloc.
Les vacances em són joc.
Poc però prou.