Ball a l’aigua

BALL A L’AIGUA amb la Cia L’Ou Ferrat

Un aiguabarreig molt refrescant: jocs, ball, música electrònica, cançons, animació, art visual… i aigua!!!

Tres berbers perduts irrompen a l’espai de plaça a la recerca d’aigua. BALL A L’AIGUA és un espectacle amb danses, gags i jocs d’aigua. L’aigua per a beure, per a refrescar- nos, per a ballar, per a jugar, per a fer punteria, per a dibuixar… BALL A L’AIGUA també és música en directe mesclada amb bases electròniques. I art plàstica: durant l’espectacle, pintarem un graffiti de 10m2! Tota una performance que compta necessàriament amb la participació del públic.

BALL A L’AIGUA és també una petita reflexió sobre la sostenibilitat i l’ecologia; durant l’espectacle utilitzem la mitjana de consum d’aigua d’un habitant per dia als països del món occidental i, fins i tot, procurem reutilitzar-la als diferents jocs que plantegem.

A tots els qui hi vulgueu participar, us recomanem vestir amb roba còmoda, fresca per mullar-vos i un calçat ben agafat als peus per no patinar. Una tovallola també us anirà bé.

A L’ESTIU, TAMBÉ AMB ESCUMA!!!

Per etiquetar aquest espectacle de la Cia L’Ou Ferrat, hem d’escollir el concepte de  multidisciplinarietat. De fet, la Cia es defineix de bon principi com a mescla de les disciplines que treballen els seus membres. L’Oriol Cases, explota les programacions electròniques i, alhora, és músic baterista. En Rah-mon Roma, compta amb una llarga trajectòria en el món de l’animació i els espectacles familiars de teatre de contes. En Werens, és un artista plàstic compromès amb el grafitti i la il·lustració dinàmica en directe. En el BALL A L’AIGUA, tots tres obren horitzons al món de l’animació incorporant-hi el seu bagatge artístic i oferint a la plaça un espectacle rodó, farcit de recursos d’animació, d’innovació musical i de plasticitat… amb l’alicient que el públic (que és qui en definitiva juga, canta, balla, s’esquitxa, esquitxa i es remulla) s’ho passa d’allò més bé. Si queda o no queda xop, no és pas l’important. Els graus de participació no es comptabilitzen per la mullena generada. Tant fa xalar el fet de voler-se mullar, com el d’evitar que et mullin. El que agrada d’aquest muntatge és que el públic es llença a jugar amb complicitat, que fa participar els pares i les mares, que s’organitza, que llima l’enginy, …

Em feia cosa posar-m’hi però, tan bon punt ens hi hem posat, el meu fill i jo ens ho hem passat de conya!

Joan Mestres