(Vine a l’Àfrica), volum 2r. Contes i més coses per apropar-nos a l’Àfrica de l’Oest.
Aquest treball és fruit del viatge que van fer els seus autors —en Lluís Pinyot i en Rah-mon Roma— a la Costa d’Ivori durant els mesos de setembre i octubre de 1991. Van recollir més d’un centenar de cançons, pel cap baix, i un reguitzell d’una quarantena de contes de tradició oral. Després d’un procés de traducció, selecció i adaptació, el treball va veure llum l’abril de 1995. En pocs anys es va exhaurir el segon volum.
Un treball acurat i complet, amb 24 contes de tradició oral adaptats al català, un petit estudi sobre Els contes a la Costa d’Ivori, un treball sobre el joc de l’Awalé amb la seva història i les normes) i altres continguts sobre la cultura del país (gastronomia, noms propis, biblio-webgrafia…). Ens trobem actualment en la fase de digitalització dels continguts de paper per poder-lo oferir en un futur proper.
É wò Afrika Carles Cascón. Diario de Sabadell. 13/7/95 É wò Afrika (Vine a l’Àfrica, en llengua baulé de Costa d’Ivori) és el títol d’un recull, en forma de llibre i disc compacte, de “Cançons i més coses per apropar-nos a l’Àfrica de l’Oest”. Un dels autors, és clar, és el sabadellenc Rah-mon Roma. Aquest cantant-animador , juntament amb Lluís Pinyot, va aterrar al país baulé […] i hi va passar cinc setmanes d’estreta convivència amb la gent i, sobretor, els músics, amb l’objectiu de recopilar cançons tradicionals i donar-les a conèixer al nostre país com a mostra d’una “cultura diferent a la nostra però no per això millor ni pitjor, sinó diferent”. El resultat final, gràcies a un intens treball previ i posterior, és un disc compacte enregistrat amb la participació de Kouamé Kouassí Michel i Boulou Camille i els percussionistes senegalesos Sidi Koita, Malick Samb i el català Toni Español, i també un llibre en dos volums (Edicions Raima. col·lecció Paideia) que recull variats aspectes com les característiques del país, estructura i comentaris de les cançons, i també un recull de contes i materials complementaris com el joc de l’awalé, gastronomia africana i un petit diccionari dels instruments de l’Àfrica de l’Oest. Però el més curiós, i potser també el que alguns discutiran, és que els autors, amb la clara intenció de transmetre els continguts ètics i filosòfics africans més profunds, han optat per traduir contes i cançons al català i enregistrar les músiques amb la corresponent adaptació. Tot i reconèixer les limitacions que això suposa, ho justifiquen pel fet que “així també podem cantar les cançons en la nostra llengua”, en una novedosa aposta per la interculturalitat. […]
