Adaptació d’una llegenda tradicional peruana. Guió de Rah-mon Roma. Il·lustrat per Cristina Losantos. Integrat a la Carpeta Món de Contes 2, per a nens inenes de 4 anys. Editat per l’Editorial Cruïlla. Barcelona, 2005
La llegenda de Huandoy i Huascaran
1.- Fa molts anys, quan els ocells tenien dents, en un poblet d’una vall de la serralada dels Andes, al Perú, hi vivia un noi molt ben plantat que es deia Huascaran.
2.- També hi vivia una noia dolça com la mel, Huandoy, que era filla del Sol. Tothom que la coneixia quedava tocat pel seu bon cor i tothom se l’estimava.
3.- Ves per on, aquell noi tan ben plantat, en Huascaran, es va enamorar de Huandoy. I el cas és que ells, Huandoy, també es va enamorar d’ell i no podien estar l’un sense l’altre.
4.- Huandoy va dir al seu pare, el Sol, que s’havia enamorat d’un noi del poble i que es volia casar. Tal com s’esperava, el Sol es va enfurismar.
5.- Renoi, si n’estava d’enfadat . Huandoy, trista, va anar a trobar a Huascaran, i li ho va explicar tot.
6.- Pensa que pensaràs, els enamorats, van acordar parlar amb el Sol i convidar-lo a viure amb ells en aquella bonica vall dels Andes.
7.- Però el Sol encara es va enfadar més i, sense pensar-s’hi gens ni mica, els va fer un encanteri. Els va convertir en dues muntanyes tan altes que tenen el cim cobert de neu gairebé tot l’any i quasi arriben al cel.
8.- Encara avui, Huandoy i Huascaran són dues muntanyes que estan separades per una vall. Quan estan tristos perquè estan separats ploren i les llàgrimes de neu rellisquen muntanya avall fins convertir-se en un bonic llac color blau turquesa.
9.- Si mai aneu al Perú, les reconeixereu perquè són les més altes del país. I, vet aquí la Lluna i vet aquí el Sol que aquest conte ja s’ha fos.
Us connectem amb un video que van fer sobre aquesta llegenda la classe de P4 de l’escola Purificació Salas.
