Aquest cop, llenço una proposta a l’aire al gremi d’animadors.
Per motius importants insalvables algun cop ens ha passat que hem hagut d’anul·lar una actuació… o més d’una. El primer que fem en aquestes circumstàncies —si el motiu de la baixa ens ho permet, que si no ho deleguem a algú altre— és intentar que algú ens substituexi. Si m’ho miro fredament com a professional, em dol haver de deixar de fer el bolo, bàsicament per dues raons:
1a.— Aquells que t’han contractat han confiat en tu i, d’alguna manera —per molt que et disculpis, truquis, t’esmercis a buscar algú que et substitueixi…— poden tenir la falsa sensació que els has fallat.
2ª— Deixo de cobrar uns diners amb els que ja comptava. És una raó material, certament, però del sou vivim els professionals, no cal recordar-ho. Si no ingressem els diners d’una feina, cagada pastoret. La baixa laboral del mínim interprofessional ja sabeu que és —i perdoneu l’expressió— una misèria.
A partir d’aquesta situació m’és fàcil arribar a una conclusió. Si l’animador que no pot fer una actuació per causa justificable (mèdica, familiar d’emergència, de baixa laboral…) troba qui el substitueix, amb tot el què comporta, ens trobem en una situació de FAVOR MUTU. Deixeu-m’ho anomenar així. A qui no tenia feina, n’hi plou una a darrera hora (és allò del “atrápalo.com”), i el que no la podia fer troba un company que li sol·luciona la papereta.
Conclueixo: aquesta situació de FAVOR MUTU fóra bo que estigués regulada amb un pacte de SUBSIDI DE SUBSTITUCIONS PER EMERGÈNCIES. Qui fes l’actuació entregaria un % pactat a qui no l’ha poguda fer. Com que es tracta d’un servei personalitzat i exercit a darrera hora, proposaria xifrar-lo entre un 15 i un 25% del muntant del catxet.
Penso que amb pactes gremials com aquest tots els animadors professionals en sortiriem beneficiats, i el gremi reforçat. És un tema que queda a l’aire, però que ja proposo com a punt d’un proper ordre del dia assambleari.
