Renoi; que n’és de sa desconnectar a les vacances! És ben cert que no he complert els objectius de treball que m’havia autoexigit… però la veritat és que no em sap pas cap greu. Enguany he disfrutat com mai de la família i alguns amics, i això és el que compta. Hem pensat la frase de l’estiu:

“Si les vacances es viuen angoixadament,
és més que probable que aquest estat s’allargui durant el curs”.

Doncs fil a l’agulla: excursions, platja, muntanya, família-família, família gran, celebracions, canvis de ritme, espectacles, tallers, festes majors, riu, piscina, mar, nit, dia… AGOST
Home; descansades no ho són, les vacances, amb dues criatures, però no podem negar que ens ho hem passat com mai.
I és que enguany a casa ens ha vingut molt de gust fer vacances completes; no ens hem volgut angoixar. Per tant, potser no tindrem un curs estressat, sinó amb molts projectes, i amb feina. Potser no estarem angoixats sinó amoïnadets… però, el que és més important, comencem el curs amb molta il·lusió i trempera.